Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
L’Antic Testament ens reporta la història del profeta Jonàs en el llibre que porta el seu nom. En ell se’ns explica que el Senyor va encarregar al profeta d’anar a Nínive a predicar que aquella ciutat es convertís a Déu i abandonés els seus mals camins. Al començament, Jonàs mira de fugir d’aquest encàrrec i s’embarca cap a Tarsis, a l’altre extrem del món, a la Península Ibèrica. Déu ha de desplegar la seva força i al final el profeta no té més remei que complir amb l’encàrrec de predicar la conversió. El missatge del profeta, que era de fet el missatge de Déu, fou dur, clar i concís: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda» (Jon 3,4). Certament, el missatge no era gens popular i el profeta corria el risc que el matessin; però, ¿quina fou la reacció de la ciutat?:
Els habitants de Nínive van fer cas de Déu; tots, rics i pobres, decidiren de proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac. Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del tron, es tragué el mantell reial, es cobrí amb roba de sac i s’assegué a la cendra (Jon 3,5-6).
El Baptisme ens va donar als cristians la missió profètica, la qual ens constitueix com a missatgers de Déu. Dos aspectes importants d’aquesta missió són la denúncia de les injustícies i la crida a la conversió. Sovint ens pot passar que sentim por i, en comptes de predicar un missatge dur que resultaria intolerable, volem afalagar els nostres oients amb paraules boniques i agradables. Però no podem oblidar que la Paraula de Déu unes vegades és medecina que guareix i altres foc que crema, bàlsam que perfuma i espasa que talla. I de vegades ens tocarà anunciar missatgers durs, denunciant els pecats i cridant a una conversió urgent que ja no pot ser posposada.
Dintre de poc entrarem en el temps de Quaresma, i ho farem amb el dejuni, que la litúrgia anomena “santificador”, i amb el ritu de la imposició de la cendra, i imitarem així el que van fer els habitants de Nínive. D’aquesta manera ens unirem a la Passió de Jesucrist, que carregà damunt seu els nostres pecats per destruir-los a la creu. En la missa del Dimecres de Cendra farem dues processons significatives: La processó de la mort, amb la imposició de la cendra, que ens recordarà la nostra finitud tot fent-nos conscients que som pols i a la pols tornarem; aquesta mort que Jesús ha volgut compartir amb nosaltres en la seva Passió. I la processó de la vida, quan anirem a rebre l’aliment del Cos i la Sang del Senyor entregat per nosaltres. Siguem, doncs, dòcils a l’Esperit Sant i que la Quaresma que aviat començarem ens condueixi a través de la conversió a la comunió plena amb Jesucrist i els germans, a ser veritablement fills de Déu.
