El matí del primer dia de la setmana, les dones que van a anar a ungir el cos de Jesús van descobrir el sepulcre buit i van anar corrent a dir-ho als deixebles. Uns àngels els van comunicar que Jesús s’havia aixecat de la mort, que havia ressuscitat, i elles van portar la notícia. Tanmateix, els deixebles no les cregueren, pensaven que l’impacte de la mort del Mestre les havia afectades enormement fins al punt de no voler acceptar la realitat del fatal desenllaç. Però Jesús es va fer present enmig d’ells i llavors van poder veure que la seva resurrecció era real i que no es tractava pas d’al·lucinacions ni d’intents d’evasió. Aquest és el resum que podem extreure dels relats evangèlics sobre l’esdeveniment més meravellós i extraordinari de la història.
Durant l’Octava de Pasqua, la litúrgia de l’Església ens fa reviure el trobament amb el Crist ressuscitat mitjançant la narració, cada dia, de les aparicions de Jesús, començant per la descoberta de la tomba buida el diumenge de la resurrecció. D’aquesta manera, els cristians de totes les èpoques podem fer l’experiència que van fer els deixebles. Tot passa generalment en el mateix dia, però la litúrgia ens ho explica al llarg d’una setmana, per fer-nos veure que l’Octava de Pasqua és com un Gran Diumenge, el fonament de tots els diumenges de l’any. Anem-ho repassant:
El diumenge, a l’alba, Maria Magdalena descobreix el sepulcre buit i ho comunica als deixebles; Pere i Joan, anant al sepulcre, ho comproven i ho corroboren. El dilluns, Jesús ressuscitat es manifesta a les dones que havien anat a ungir el seu cos i els fa l’encàrrec de comunicar-ho als deixebles, convidant-los a anar a Galilea, on tot va començar i des d’on s’ha d’expandir l’Evangeli. Aquí es tracta d’una experiència comunitària. El dimarts se’ns parla de l’encontre personal de Jesús amb Maria Magdalena, que el reconeix quan el Mestre la crida pel seu nom. Aquí veiem com el trobament amb el Crist ressuscitat és també una experiència personal. El dimecres veiem el trobament de Jesús amb dos deixebles desanimats que fan camí cap a Emmaús: com Jesús els parla del sentit de les Escriptures i com és reconegut quan parteix el pa; aleshores se n’adonen que han de tornar amb la comunitat. I és que tota experiència personal de fe ha d’enriquir la fe de la comunitat cristiana i alhora aquesta ha d’alimentar la fe personal. El dijous ens narra com el Senyor ressuscitat s’apareix a la comunitat reunida i com els mostra la realitat de la seva persona i de la seva resurrecció. El divendres se’ns parla d’una aparició a Galilea, mentre els deixebles estan pescant, en la qual Jesús els prepara el menjar, amb una velada al·lusió a l’Eucaristia.
Segons sant Joan, era la tercera vegada que Jesús s’apareixia, indicant així la confirmació del fet. El dissabte ens presenta un resum de les aparicions. I el diumenge de l’Octava se’ns relata l’aparició del dia de la resurrecció i la incredulitat de Tomàs, i se’ns diu també que vuit dies més tard, Jesús es va tornar a aparèixer. D’aquí arrenca el fet que l’Església es reuneixi cada diumenge –al cap de vuit dies– convocada per celebrar el Memorial del Senyor, l’Eucaristia, i fer present així el Crist ressuscitat.
