Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Seguim avui, segon diumenge de Pasqua, celebrant la gran festa de la Resurrecció del Senyor. L’evangeli de sant Joan ens descriu l’escena amb uns detalls que a nosaltres també ens omplen d’alegria i ens permeten veure millor el desig de Jesús (que tots siguin u), que es fa realitat per l’Esperit Sant que el Mestre, ja ressuscitat, alena sobre els apòstols. La pau arriba als Dotze, i un nou poder que condensa tot el que Crist ha obtingut del Pare des del tron de la Creu (que encara no aconsegueixen ells a entendre), descendeix sobre aquells homes senzills, alguns, pescadors. Es tracta del poder de perdonar pecats o de retenir-los.
Avui també, fixant-nos en l’apòstol Tomàs, ens adonem de la petjada que està deixant la Resurrecció en els deixebles, i de l’impacte que ha de tenir en nosaltres: els testimonis oculars del ressuscitat van a trobar Tomàs i li donen la bona notícia, la comparteixen amb ell, però ell no creu, la seva incredulitat ens sorprèn per la gosadia de la seva petició:
Si no veig a les seves mans el senyal dels claus, si no fico el dit en el forat dels claus i no fico la mà en el seu costat, no ho crec. (Jn 20, 27).
Els testimonis del Senyor no s’acovarden i el porten amb ells el diumenge següent, la seva missió de difusors de la gran veritat del triomf de Jesús comença a realitzar-se en les seves obres i paraules. I per tot això, la trobada plena de força entre Jesús i Tomàs és paradigma per a nosaltres, és un model d’enduriment, i d’humiliació i fe. Nosaltres també necessitem aquestes trobades amb el Ressuscitat, no cada setmana, sinó cada dia: la trobada diària amb el Crist. Moments en els quals un caigui de genolls, deixi de fer i de fer, calli i miri a dalt, al rostre de Jesús present (sí, Ell hi és aquí, està present). Així s’ha manifestat la glòria de Déu i l’amor de Déu del que parla sant Joan, la seva paraula és veritat i hem estat consagrats en la veritat, introduïts en la veritat de l’autèntic amor del Fill de Déu, sense pal·liatius, sense edulcorants, sense anestèsia: hem vist la llum.
Doncs en això consisteix l’amor a Déu: que guardem els seus manaments. I els seus manaments no són pesats, doncs tot el qui ha nascut de Déu venç al món. I el que ha aconseguit la victòria sobre el món és la nostra fe. Qui és el que venç al món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Aquest és el qui va venir amb aigua i amb sang: Jesucrist. No només amb aigua, sinó amb aigua i amb sang; i l’Esperit és qui dóna testimoni, perquè l’Esperit és la veritat. (1 Jn 5, 3-6).
Sembla que el segle XXI s’està també revelant com el segle dels màrtirs, com el segle de l’oblit dels cristians, a l’Occident, a l’Orient, al sud i al nord del nostre planeta. Els vint-i-un màrtirs de Líbia (cristians coptes), o els cent quaranta-vuit màrtirs de Kenya assassinats vilment per odi a la creu, per odi al Déu encarnat, són un exemple. Al mateix temps que els nostres cors, com campanes al vol, criden: ja n’hi ha prou, les nostres ànimes creients reconeixen l’immens do de la fidelitat i del perdó al botxí com un do sobrenatural que segueixen rebent els humils, la primera línia de cristians: que ho son per l’oblit que el món els dedica, i per la seva pobresa que els fa benaurats. No tenim por, Jesús ha vençut i el deixeble no és més que el seu mestre, i la suma d’aquests sacrificis d’amor consagra al món en l’Amor.
