La Quaresma és un temps que l’Església dedica a preparar la celebració anual solemne del Misteri de la Vida, Mort i Resurrecció de Jesús, la Pasqua. Per conduir-nos a Déu, Jesús ens marca el camí: “convertiu-vos i creieu la Bona Nova”.
La conversió és com la marxa enrere d’un camí que no ens porta al terme desitjat. Jesús encarna un projecte de renovació completament nou, és el projecte de la nova creació. Pel camí de l’obediència fins a la mort en creu, recuperarà per a l’home la veritable llibertat i establirà l’aliança definitiva de l’home amb Déu.
L’Evangeli de sant Marc no diu quines foren les temptacions de Jesús. És com si ens digués que la pròpia condició humana que el Fill de Déu ha assumit íntegrament, excepte el pecat, es fa temptació perquè sent crides a viure la seva vida al marge del projecte de Déu. Tota la creació, manipulada per l’home, esdevé font de temptació per a l’home que es deixa seduir pel temptador. En la solitud del desert, Jesús pot repensar la missió que el Pare, que l’acaba de proclamar al Jordà com a Fill Predilecte, li ha confiat. I del desert torna animós per seguir el seu camí, fins a la victòria final. I convida tothom: «Convertiu-vos i creieu la Bona Nova»: canvieu de vida i seguiu-me. Creieu la Bona Notícia, és una invitació a fiar-se de Jesús i viure en l’esperança que la seva victòria també serà la nostra, si no ens deixem seduir per les ofertes, contràries a l’Evangeli. Són ofertes, avui abundants, d’una felicitat enganyosa. Davant seu, l’aliança de Déu roman per sempre. La celebració d’aquesta aliança ens donarà seguretat i davant de les insídies del mal, «apareixerà als núvols el meu arc… i el diluvi no tornarà a destruir els vivents».
Visquem aquesta quaresma com un temps de desert, de més proximitat a Déu en la pregària i en la celebració dels sagraments, els signes de l’Aliança; abandonem les comoditats supèrflues i exercitem-nos en el seguiment de Crist fent el bé a tothom.
