Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Per això et dic: els seus molts pecats estan perdonats, perquè té molt amor; però al que poc se li perdona, poc estima.” I a ella li va dir: “Els teus pecats estan perdonats.” Aquestes paraules de l’Evangeli reflecteixen a la perfecció el misteri del que coneixem com la justificació. La justificació és el camí pel qual l’home troba justícia davant Déu i rep d’Ell el seu beneplàcit i benedicció, però com ensenya la Sagrada Escriptura i especialment Sant Pau (gran comentarista de l’Antic Testament), l’antiga Llei o Torah només ens recorda els nostres pecats, les nostres misèries insuperables, i per tant, la Llei de Moisés ens recorda que estem moribunds a causa del pecat.
Sabem que l’home no es justifica per complir la Llei, sinó per creure en Crist Jesús. Per això, hem cregut en Crist Jesús, per ser justificats per la fe de Crist i no per complir la Llei. Perquè l’home no es justifica per complir la Llei. (Ga 2, 16-18).
Així que a partir de Crist, l’home només pot trobar la justificació davant Déu per dues vies inseparables: la fe i les obres. Aquesta és l’ensenyament central del Concili de Trento que roman íntegre en les explicacions del Catecisme actual. L’actual any sant de la Misericòrdia ens recorda que només el qui estima molt serà perdonat dels seus nombrosos pecats, ja que s’ha adonat que són moltes les seves faltes i les seves ferides espirituals, que també sagnen en el Cor de Crist. Així que la dona pecadora de l’Evangeli és una imatge de la humanitat i de l’Església; estem cridats a entrar a la casa de Déu amb humilitat i penitència, sabent que trobarem gràcia davant el tron de Déu. Només si acceptem amb Fe la salvació de Crist i ens disposem a unir-nos a Ell amb les nostres obres d’homes nous podrem ser justificats. La nostra Mare l’Església, ens dóna en aquest any de gràcia la possibilitat de rebre el do de la Indulgència Plenària.
“La indulgència és la remissió davant Déu de la pena temporal pels pecats, ja perdonats pel que fa a la culpa, que un fidel disposat i complint determinades condicions aconsegueix per mediació de l’Església, la qual, com a administradora de la redempció, distribueix i aplica amb autoritat el tresor de les satisfaccions de Crist i dels sants” (Pablo VI, Const. ap. Indulgentiarum doctrina)”.
“Per entendre aquesta doctrina i aquesta pràctica de l’Església cal recordar que el pecat té una doble conseqüència. El pecat greu ens priva de la comunió amb Déu i per això ens fa incapaços de la vida eterna, la privació de la qual es diu la “pena eterna” del pecat. D’altra banda, tot pecat, fins i tot venial, comporta inclinació desordenada a les criatures que és necessari purificar, sigui aquí sota, sigui després de la mort, en l’estat que es diu Purgatori. Aquesta purificació allibera del que es diu la “pena temporal” del pecat. Aquestes dues penes no han de ser concebudes com una espècie de venjança, infligida per Déu des desde l’exterior, sinó com alguna cosa que brolla de la naturalesa mateixa del pecat.” (Punt 1.472 del Catecisme).
