Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Ningú no aplaudeix la flauta després d’un concert, només aplaudeixen al flautista. Aplaudeix i reconeix al Flautista de la teva vida
Quant de temps passem en les nostres vides, pensant que el que aconseguim, ho fem pels nostres propis mèrits, o per la nostra capacitat de fer les coses!
Quant de temps empra molta gent aparentant, cuidant de la façana, fingint el que no són, actuant amb una doble personalitat, actuant per davant d’una manera i per darrere d’una altra i traient pit! Però no s’adonen del ridícul que fan i de la pena que donen?
és l’esperit farisaic que va combatre Crist. Quant dany que es fan a si mateixos i a la comunitat! I és que: ningú no està més buit que aquell que està ple de si mateix. I ningú està més ple de Déu que el que està buit de si mateix.
Quanta necessitat tenim de comprendre que en les nostres vides l’artista és un altre!
Que no som més que simples instruments inútils sense el Músic. Inútils però molt necessaris per a la melodia de l’amor de Déu.
Dóna’t un temps avui, i no siguis com el martell que es creu la millar de les eines, quan per si mateix, no pot fer res. Obre els teus ulls i fixa’t d’una vegada que sense posar en pràctica en la teva vida l’Evangeli, et converteixes en una molèstia per al Regne de Déu.
De debò et creus autosuficient perquè ets molt pietista i molt complidor?
Què equivocat que vas! Sense amor sincer i sense anar per la vida de front no ets res ni ningú!
Acudeix a la intimitat amb Déu en els teus problemes i dificultats, en les falsedats que tu mateix has creat entorn teu i vols fer creure als altres com a veritats.
Moltes vegades no s’és autèntic tal com demana l’Evangeli, perquè no s’està disposat a reconèixer que som la flauta i no el Flautista.
Som-hi! reconeix humilment la teva necessitat de Déu per portar la teva vida pel bon camí. I no t’enganyis per més temps amb tanta aparença i vanaglòria.
Però no veus que el temps posa a cadascun al seu lloc? Si no canvies, després hauràs de fugir o baixar el cap avergonyit.
Fes la prova i no t’en penediràs. Canvia, que encara ets a temps.
