Avui el Senyor se’ns torna a revelar donant-nos de nou la seva Paraula divina i sàvia. Avui el Senyor surt al nostre encontre i ens podem preguntar com ens trobareu, com ens veu Ell, com estem amb Ell.
Busqueu el Senyor que es deixa trobar, invoqueu-que és a prop” (Is. 55, 6)
i
a prop hi ha el Senyor dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat (Salm 144).
El Senyor és a prop i ens busca, és a prop i es deixa trobar, vol que tornem al seu camí, que descansem en el seu perdó i en la seva veritat. I quin és l’obstacle que ens pot impedir aquesta trobada amb el Senyor? El principal obstacle és l’enveja, o millor dit, la comparació. Quan només ens mirem uns als altres i ens comparem segons els nostres criteris és molt fàcil que no entenguem les maneres de fer de Déu, i que ens fem incapaços de comprendre el que és la caritat, la gratuïtat o la veritable llibertat.
Llavors es van posar a protestar contra l’amo “Aquests últims han treballat només una hora, i els pagues igual que a nosaltres, que hem aguantat el pes del dia i la calor.” Ell va respondre a un d’ells: “amic, no et faig cap injustícia, no ens ajustem en un denari? Presa el teu i vés-te’n. Vull donar-li a aquest últim igual que a tu. és que no puc fer el que vulgui en els meus assumptes? O vas a tenir el teu enveja perquè jo sóc generós?” Així els darrers passaran a primers i els primers els últims. “(Mt 20, 11-16).
Jesús a aquesta paràbola de l’Evangeli ens revela els misteris del Regne de Déu i veiem com els criteris del Senyor moltes vegades xoquen amb els dels homes. Per això necessitem reconèixer la proximitat del Senyor, ja que si no sabem veure ni buscar naixerà en el nostre interior el desig d’imposar sobre els altres amb el pretext de ser justos o fins i tot ètics. Els nostres pensaments no són els del Senyor, i rebre d’Ell la seva misericòrdia gratuïta i desbordant, com la seva predilecció pels últims, sempre ens resultarà més no una mica incòmode. Aquí hi ha la necessitat de conversió.
Avui dia es parla sovint de justícia i d’ètica. L’home d’avui vol fer creu i ratlla, vol que en les relacions entre tots hi hagi justícia i equitat. Però l’home d’avui necessita també de la crida del Senyor, per acudir a Déu ara que es fa el trobadís, ja que els nostres pensaments no són els teus, i si Ell no aconseguirem els nostres ideals de justícia i equitat.
Benet XVI ens va recordar moltes vegades tres coses, entre moltes altres: dictadura del relativisme, llei natural i emergència educativa. L’home relativista és el nou dictador del segle XXI, ja no hi ha veritats; la llei natural és ignorada i sobrepassada, però hi ha en el més profund de l’home i de la creació unes lleis que ens protegeixen, ens ajuden i us orienten cap a Déu. I l’emergència educativa és el reflex clar de la impotència d’Occident per formar homes i dones més enllà del seu poder adquisitiu i classe social: cadascú tira pel seu costat i sembla que ningú pot salvar les masses de caure en la ignorància i en la degradació humana, des de la més tendra infància. El Papa Benet i Isaías comparteixen un mateix profetisme, tots dos són profetes, encara que de diversa manera. El que ens recorden és només una cosa: que el Senyor és a prop.
