El relat dels deixebles d’Emmaús a l’Evangeli de Sant Lluc (Lc 24,13-35) és la narració d’una aparició de Jesús ressuscitat que va més enllà del fet, ja que té una doble intenció: històrica i catequètica. En efecte, el relat de l’aparició de Jesús als deixebles en el camí cap a Emmaús és el testimoniatge de la fe pasqual en el Ressuscitat, el qual es manifesta present al si de la comunitat reunida. Per això cal estar atent a tots els elements que hi apareixen.
Dos deixebles fan camí cap a Emaús: és la imatge de I’Església pelegrina que fa camí en aquest món. El número dos és l’expressió mínima per indicar que hi ha comunitat, és a dir, comunió de fe i de vida. Aquests deixebles tenen una fe imperfecta, ja que els esdeveniments ocorreguts fa poc a Jerusalem han frustrat en gran mesura la seva esperança: encara no han comprès Jesús ni han fet experiència del Misteri Pasqual de mort i resurrecció. Així ens passa també a nosaltres cada vegada que ens reunim formant Església, puix que a la fe li cal ser alimentada i perfeccionada.
A mig camí, Jesús s’acosta i, a partir de I’experiència viscuda pels deixebles els darrers dies, els hi explica el sentit de les profecies de l’Antic Testament: Es tracta de la Litúrgia de la Paraula. Jesucrist ressuscitat és present en l’Escriptura revelada. Nosaltres a la Missa hem guardat també aquest ordre:
1. La profecia a l’Antic Testament.
2. Comentari i ensenyaments del Nou Testament a través de les cartes apostòliques.
3. La plenitud de la promesa a I’Evangeli. Aquesta presència no permet encara que Jesús sigui plenament reconegut, la trama va “in crescendo”.
Enmig de tantes preocupacions cal que la comunitat faci una pausa i es trobi per celebrar el Misteri de la salvació i viure la fe, és el mateix que fan aquests deixebles i Jesús quan seuen a taula per sopar. Aleshores la presència de Jesucrist ressuscitat esdevé plena i la fe dels deixebles passa per una transformació que la fa, ara sí, perfecta: Jesús és reconegut en partir el pa.
De la mateixa manera, Jesús és reconegut en el pa i el vi de la taula eucarística, perquè s’hi fa present cada vegada que I’Església es reuneix per celebrar el Memorial de la mort i la resurrecció del Senyor. Jesús desapareix de la seva vista perquè ja no cal tenir els ulls de la carn, sinó els ulls de la fe per ser reconegut. Els deixebles, plens d’alegria, corren de seguida cap a Jerusalem per comunicar allò que han vist i viscut, per testimoniar la seva fe. és la missió, el testimoniatge de la fe que els cristians hem de donar en el món per tal de comunicar allò que hem viscut en la celebració de la nostra fe.
