Els primers cristians anomenaren “dia del Senyor” -diumenge- al primer dia de la setmana en commemoració de la resurrecció de Jesucrist; després de molts segles, nosaltres continuem anomenant-lo igual. El Crist es presenta vivent als deixebles el mateix dia del seu triomf pasqual, i es torna a aparèixer vuit dies més tard; d’aquest fet arrenca la tradició de trobar-nos diumenge rere diumenge per celebrar el Memorial del Senyor. Els deixebles de Jesucrist celebrem la Pasqua a un doble ritme: anual i setmanal. Cada any celebrem la Pasqua amb una gran solemnitat com un gran diumenge que dura una setmana –l’Octava–, el ressò del qual es perllonga fins a la Pentecosta en la Cinquantena Pasqual; per això, la Pasqua és el gran diumenge dels diumenges. Però també celebrem el pas de mort a vida del Senyor cada setmana en la resta dels diumenges de l’any. L’Eucaristia és el trobament personal i comunitari amb el Crist ressuscitat, per això la seva celebració té en el diumenge el seu dia privilegiat.
Jesús, per la seva mort i resurrecció, ens ha aconseguit la vida per sempre; en la seva condició humana ressuscitada, la nostra humanitat té l’esperança d’assolir la vida eterna. Jesús ressuscitat alena damunt dels deixebles i els atorga l’Esperit Sant, Aquell que és Senyor i infon la vida. Fent-se un de nosaltres, Jesucrist ha pogut transformar-nos d’acord amb la seva imatge divina. De nosaltres ha pres la feblesa, el dolor, la misèria i el pecat i s’ho ha carregat damunt seu per donar-nos el que és propi d’Ell: la vida nova de fills de Déu. En un món que es dessagna en guerres, necessitem l’alenada del Crist ressuscitat. En una societat en la qual tanta gent viu en la tristor o se sent sola i marginada, en la qual molts malalts cerquen les mans amigues que els confortin, necessitem l’alenada del Crist ressuscitat.
Per tots aquests i altres motius, podem fer nostra la confessió de fe de Tomàs: «Senyor meu i Déu meu»; perquè en Jesucrist veiem un Déu proper que és Amor. En el dia d’avui tinguem també un record envers els “catòlics no practicants”, ja que Tomàs va ser el primer d’ells, puix que no hi era amb els altres apòstols el diumenge de la resurrecció. La seva absència feia evident algun problema de la seva fe. Per raons diverses hi ha molts cristians que han deixat de reunir-se amb la comunitat, o potser han nascut ja en un ambient en el qual no és costum participar en l’Eucaristia dominical. Si hi ha avui algú que es trobi en un d’aquests casos, ara pot ser l’ocasió de fer el pas cap al trobament amb el Crist ressuscitat en la reunió fraterna de l’Eucaristia: Jesús ve a trobar-nos com va anar a l’encontre dels deixebles per enfortir llur fe i mostrar a Tomàs que, més fort que la mort, és el poder de la Vida manifestat en el seu amor per nosaltres.
