Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Mira: avui et poso davant de la vida i el bé, la mort i el mal. Si obeeixes els manaments del Senyor, el teu Déu, que jo et promulgo avui, estimant el Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins, guardant els seus preceptes , mandats i decrets, viuràs i creixeràs, el Senyor, el teu Déu, et beneirà a la terra on entres per conquerir-la. Però si el teu cor s’aparta i no obeeixes, si et deixes arrossegar i et prosternes donant culte a Déus estrangers, jo t’anuncio avui que moriràs sense remei . (Dt. 30, 25-27).
Celebrem avui el primer diumenge de Quaresma i servint-nos de les imatges que ens dóna l’Escriptura volem aprofitar aquesta oportunitat del Cel i viure un any més amb intensitat la Quaresma. Les imatges d’aquest diumenge són l’Arca de Noè i el desert en el qual s’interna Crist per obeir l’impuls de l’Esperit Sant, i per ser temptat per Satanàs.
El desert, en l’Antic Testament, és sempre un lloc privilegiat de l’acció de Déu; és un lloc en el que el Senyor parla als seus escollits i els condueix per dures proves per transformar-interiorment. Recordem el somni de Jacob quan es queda dormit sobre una pedra i veu aquesta escala que arriba fins al cel, o la revelació de Déu a Moisès en l’esbarzer cremant. Potser una de les expressions més belles de l’Escriptura sobre la realitat del desert la trobem en el profeta Osees:
Jo la vaig a enamorar: la portaré al desert i li parlaré al cor. Després li tornaré les seves vinyes i convertiré la vall d’Acor en porta de l’esperança per a ella. Allà em respondrà com en la seva joventut, com en el dia en què va sortir d’Egipte. (Us. 2, 14-15).
Jesús i l’Esperit ens empenyen també a nosaltres avui: és un impuls de l’Esperit Sant que al costat de Jesús ens condueix a tots els cristians a l’desert interior de les nostres ànimes i als deserts exteriors d’aquest món nostre de vegades en ruïnes. I en aquest desert, si aconseguim entrar, escoltarem la veu de Crist que ens parla al cor, que ens dirà tot el que hem fet.
L’arca de Noè és l’altra imatge que ens mostra la Paraula de Déu aquest diumenge. L’arca té molts significats, però tot l’esdeveniment del diluvi universal i l’arc en el cel com a signe del pacte i la promesa de Déu, vol significar el nou baptisme en Crist, tal com diu l’apòstol Sant Pere a la segona lectura i el ritual de baptismes en la pregària per beneir l’aigua. Si el diluvi significa el baptisme que ens purifica i ens neteja, l’Arca simbolitza la resposta a la crida amagada de Déu. Només uns pocs la van saber escoltar i es van voler esforçar per no seguir oblidats de Déu, ocupats en les seves coses. Molts diran preocupats: la crida de Déu i de l’Esperit no l’escolten tots, un sí i altres no? Però nosaltres sabem que hem entrat en el combat quaresmal i que el buf de l’Esperit aleteja sobre els nostres pits: volem escoltar aquesta veu xiuxiuejant de Crist i volem endinsar-nos amb Ell en el desert, Ell ens prendrà i ens estimarà fins a límits que no coneixem, i només així el món creurà, som criatures, no déus.
