Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
En començar un nou curs, en el qual la catequesi tindrà com sempre un gran protagonisme, em ve al pensament el fet de la transmissió de la fe; és cert que aquesta és un do de Déu, però alhora, el Senyor ha volgut concedir-nos aquest do a través de la transmissió i de l’ensenyament generacional: els més grans –pares, avis, catequistes i mestres– fan conèixer als més joves i als petits els continguts del missatge cristià. I així, l’Evangeli es va transmetent de generació en generació.
Fa molts segles, el salmista, en la seva pregària, s’adreçava a Déu amb aquestes paraules: «Us donarem gràcies per sempre més; proclamarem les vostres lloances a cada generació» (Sl 79,13); «Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors, d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat» (Sl 89,2); «Al llarg de tots els segles heu estat sempre la nostra muralla» (Sl 90,1). I la Verge Maria, quan es va trobar amb Elisabet, va esclatar plena de goig tot dient de Déu aquesta lloança: «El seu nom és sant i l’amor que té als qui creuen en Ell s’estén de generació en generació» (Lc 1,49-50). Els cristians de la nostra època i del lloc on vivim som anelles en la cadena de la transmissió de la fe i del coneixement de Déu, un coneixement que comporta també l’amor que rebem d’Ell i que a Ell li hem de tenir. Per tot això, tenim una gran missió i una immensa responsabilitat.
Tanmateix, al nostre temps sembla que aquesta cadena s’hagi trencat o, en el millor dels casos, s’hagi encallat i que ja no reeixim a transmetre els coneixements evangèlics: avui ens trobem amb generacions d’avis o de pares, que han estat sempre molt compromesos amb l’Església, i segueixen estant-ho, però que els seus fills o els seus néts s’han allunyat de la pràctica religiosa o fins i tot de la vivència de la fe. Àdhuc ens trobem que en moltes famílies la tradició generacional de la fe es redueix a moments molt puntuals, com pot ser el bateig, la primera comunió, el casament en alguns casos, o les exèquies, però hi manca una pràctica religiosa i un compromís amb l’Església i que siguin habituals en la vida de totes aquestes persones.
Constatem un fet, però no ens deixem desanimar per aquestes circumstàncies. Amb la confiada posada en la força i la llum que ens dóna l’Esperit Sant, hem de veure els temps en què vivim i la nostra generació com a una oportunitat de treballar en el Regne de Déu i d’escampar l’Evangeli d’una manera nova, vivint arrelats en Jesucrist, aprofitant tots els mitjans que avui tenim a l’abast, i agraint a Déu la confiança que Ell ha volgut dipositar en nosaltres fent-nos col·laboradors de la seva obra salvífica.
