El Sant que va a néixer es dirà Fill de Déu. La font de la saviesa, la Paraula del Pare en les altures! Aquesta Paraula, per la teva mediació, Verge santa, es farà carn, de manera que el mateix que afirma: Jo estic en el Pare i el Pare està en mi podrà afirmar igualment: Jo vaig sortir de Déu, i aquí estic. En el principi —diu l’Evangeli— ja existia la Paraula. Rajava ja la font, però fins llavors només dins de si mateixa.
I continua el text sagrat: I la Paraula estava al costat de Déu, és a dir, habitant en la llum inaccessible; i el Senyor deia des del principi: Els meus designis són de pau i no d’aflicció. Però els teus designis estan amagats en tu, i nosaltres no els coneixem; perquè, qui havia penetrat la ment del Senyor?, o qui havia estat el seu conseller? Però va arribar el moment en què aquests designis de pau es van convertir en obra de pau: La Paraula es va fer carn i ha acampat ja entre nosaltres; ha acampat, certament, per la fe en els nostres cors, ha acampat en la nostra memòria, ha acampat en el nostre pensament i descendeix fins a la mateixa imaginació.
En efecte, quina idea de Déu hagués pogut abans formar-se l’home, que no fos un ídol fabricat pel seu cor? Era incomprensible i inaccessible, invisible i superior a tot pensament humà; però ara ha volgut ser comprès, vist, accessible a la nostra intel·ligència. De quina manera?, et preguntaràs. Doncs jaient en un pessebre, reposant en la falda virginal, predicant a la muntanya, passant la nit en oració; o ben pendent de la creu, en la feblesa de la mort, lliure entre els morts i dominant sobre el poder de la mort, com també ressuscitant al tercer dia i mostrant als apòstols la marca dels claus, com a signe de victòria, i pujant finalment, davant la mirada d’ells, fins al més íntim dels cels.
Hi ha una mica d’això que no sigui objecte d’una veritable, piadosa i santa meditació? Quan medito en qualsevol d’aquestes coses, el meu pensament va fins a Déu i, a través de totes elles, arribo fins al meu Déu. A aquesta meditació l’anomeno saviesa, i per a mi la prudència consisteix a anar assaborint en la memòria la dolçor que la vara sacerdotal va infondre tan abundantment en aquests fruits, dolçor de la qual María gaudeix amb tota plenitud en el cel i la vessa abundantment sobre nosaltres. (Sant Bernat).
Aquest text de Sant Bernat ens parla també del Sant Rosari. És el mitjà (i l’arma) que tenim per contemplar de la mà de María els diferents moments de la vida del Crist. El text citat més amunt podria ser una introducció al Rosari, per recordar així que aquesta santa oració és una contemplació de la vida del Senyor, i és una meditació per a nosaltres que segur que suscitarà més foc en la fe i en la caritat. La Mare de Déu ens va demanar a Fátima a través de tres nens pastors, que reséssim cada dia el Rosari, per demanar per la pau i per perseverar en la fe davant tants dubtes i errors com se sembren avui des de molts llocs del món. Ella ens va prometre que el seu Immaculat Cor triomfaria en nosaltres i al món, fem la prova per comprovar-ho.
