El Corpus Christi és la festa del Cos i la Sang de Crist que recorda la institució de l’Eucaristia en l’Última Cena. L’Última Cena fou la primera Missa. Jesús estava a punt de tornar al Pare i el seu amor immens als deixebles el va dur a buscar una forma inaudita que restar amb elles i amb nosaltres per sempre: l’Eucaristia, amb la qual compleix la seva promesa al peu de la lletra: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).
En l’Eucaristia els fidels exerceixen el seu sacerdoci reial que l’Esperit Sant els hi ha conferit en el Baptisme, fent-los “poble sacerdotal”, “ofrena agradable al Pare” en unió amb el Crist. Així comparteixen amb Ell l’obra de llur pròpia salvació i de la salvació de la humanitat. En la comunió hi ha la màxima unió entre Jesús i nosaltres, una fusió com la de l’aliment:
«Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui mengi d’aquest pa viurà per sempre» (Jn 6,51). «La meva carn és un veritable menjar i la meva sang és una veritable beguda» (Jn 6,55). «Qui em menjà viurà per mi» (Jn 6,57).
La comunió, unió real amb el Crist, requereix i produeix la comunió fraterna. No rep el Crist qui combrega i després alimenta rancúnia, violència o indiferència vers el proïsme, amb el qual el mateix Crist s’identifica: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40). La celebració de l’Eucaristia en mig d’aquesta societat en crisi de tota mena: sanitària, econòmica, de valors…, pot ser un lloc de conscienciació. Necessitem alliberar-nos d’una cultura individualista que ens ha acostumat a viure pensant només en els nostres propis interessos, per aprendre senzillament a ser més humans. Tota l’Eucaristia està orientada a crear fraternitat. No podem demanar al Pare «el nostre pa de cada dia» sense pensar en aquells que tenen dificultats per obtenir-lo. Lluitem per rebre i per tractar Jesús Sagramentat amb la puresa, humilitat i devoció de la seva Santíssima Mare, amb l’esperit i el fervor dels sants
