Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
En parlar de les Benaurances us deia fa un parell de setmanes que eren com el Pòrtic d’entrada al Sermó de la Muntanya, en el qual Jesús ens ha donat la Llei de la Nova Aliança, molt superior a la que ens va donar Moisès amb les Taules de la Llei. Justament és el que ens diu l’Evangeli d’avui (Mt 5,17-37). A més de donar al Pare la satisfacció deguda, redimir-nos i donar-nos exemple de vida, el Senyor Jesús va venir en aquest món per corregir les desviacions introduïdes en la Llei de Déu i per omplir-nos de benediccions: fent-nos fills de Déu i donant-nos el codi de la perfecció més elevada: l’Evangeli, el moll de l’os del qual es troba en l’anomenat Sermó de la Muntanya, que estem comentant.
Amb el màxim respecte a la Llei i als Profetes, que constitueixen tota la Revelació de l’Antic Testament, Jesús diu que no ha vingut a abolir-la, sinó a portar-la a compliment. És a dir, a enriquir-la i portar-la a la perfecció, revelant els molts matisos que engloba i que també cal complir. Certament, hom no ha de matar, però tampoc hom no s’ha d’enfadar amb el seu germà. Hom no ha de cometre adulteri, però ni tan sols amb el pensament… No n’hi ha prou d’aconseguir l’acta de divorci, puix que el divorciat comet adulteri si s’uneix a una altra dona. Hom no ha de jurar en fals, sinó dir simplement SÍ o NO. El que acabem de dir és important, però també és important, i molt, allò que Jesús afegeix a cada un dels quatre casos. Per exemple, les dues breus paràboles amb les quals remarca positivament allò que porta implícit el 5è manament: no matar. No n’hi ha prou amb no matar i no insultar i no enutjar-se amb el proïsme. Cal mostrar i practicar la primacia de la caritat. En primer lloc la reconciliació amb el proïsme com a condició ineludible -si ne qua non-, del nostre tracte amb Déu. Si el teu germà està enutjat amb tu, encara que suposadament no li hagis donat motius, deixa-ho tot i reconcilia’t primer amb el teu germà… Fes això el més aviat possible, ens ensenya la segona paràbola, ja que la caritat no admet terminis.
Però hi ha quelcom més important encara al Sermó de la Muntanya. Molt més important que les coses que se’ns proposen, tot i ser sublims i gairebé ideals, i molt més important encara que complir-les escrupolosament. El màxim és seguir Jesucrist adherint-nos a Ell, que és qui ens les proposa; Ell és la Paraula de Déu, consubstancial al Pare (Heb 1,1-3). Ell és la Nova Llei, la Norma de tot, i és la vida de Crist allò que el cristià ha d’imitar i seguir. és per això que la seva justícia (pietat) supera la pietat legal dels mestres de la Llei i els fariseus.
