Sense pretendre-ho i sense haver-hi pensat massa quan era al Seminari, les obres han tingut un pes molt fort en la meva vida i ministeri sacerdotal: al començament vaig haver de reparar la teulada, canviar la instal·lació elèctrica, pintar l’església, reforçar el campanar i posar campanes noves a la parròquia de Sant Joan Baptista de La Torre de Claramunt. L’obra de més gran envergadura la vaig haver de fer a la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Sant Quirze del Vallès amb la construcció d’un nou temple amb més capacitat, al costat de l’antic, i dels locals parroquials, una obra que em va ocupar pràcticament els quinze anys que hi vaig ser com a rector.
Actualment, a Rubí, m’he vist immers en les obres de la reforma del temple parroquial de Sant Pere. Ja els meus immediats antecessors havien reparat la cúpula i el campanar, obres ben notables i molt necessàries per a la conservació de la nostra església. Ara hem acabat de restaurar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, que es trobava en un estat lamentable a causa de les humitats i filtracions d’aigua, i encara cal afegir una restauració bàsica de l’ermita de Sant Muç i altres obres menors de reparació que he hagut de dur a terme a l’església parroquial.
Em cal dir que haver-me de dedicar a les obres és per a mi un sacrifici i un motiu de sofriment, puix que, malgrat tot, no em veig pas a mi mateix com la persona més qualificada per dur a terme aquesta comesa. Tanmateix, crec que, si Déu m’ho demana, és important que ho faci per amor a casa seva, la qual fa present l’Evangeli o el Regne del cel a la nostra ciutat juntament amb els altres temples parroquials, ermites, capelles i oratoris.
és cert que l’autèntic temple de Déu no està format per murs i parets mortes, sinó per pedres vives, és a dir, per persones creients; però també és veritat que la comunitat de pedres vives necessita un temple o aplegar-se per donar culte a Déu, celebrar i testimoniar la seva fe. I ja fa molts segles, uns onze, el nostre temple parroquial fou construït amb aquesta finalitat.
és i ha estat un edifici molt estimat pels cristians de Rubí al llarg de generacions, que nosaltres hem rebut com herència i que hem de cuidar perquè la fe cristiana es continuï transmetent al nostre voltant. En realitat, no he estat jo sol el qui ha fet totes les obres abans esmentades, sinó que ha estat una acció de tota la comunitat cristiana present a cada parròquia, i al darrere hi havia la mà de Déu que actuava. Nosaltres, seguint els seus designis, ens limitem a fer la seva voluntat amb més o menys encert. Com molt bé ho va expressar el mateix Jesús, nosaltres només
som servents inútils que no hem fet res més que el que havíem de fer (Lc 17,10).
La restauració recent de la capella de la Mare de Déu de Montserrat ens fa veure que, com a cristians, no hem de vetllar tan sols perquè el nostre patrimoni no es malmeti, sinó, sobretot, que hem de sentir un amor pregon vers la casa de Déu i treballar per a la seva glòria, conservar l’herència que ens ha estat transmesa, i enriquir-la alhora per llegar-la a les generacions venidores, reconeixent així que tota persona és cridada a esdevenir filla de Déu i té un destí etern. D’aquí que tot el que hi puguem aportar de temps, dedicació i diners tindrà tot el valor que el nostre amor a Déu i a la seva casa li comuniqui. Aquesta casa som nosaltres i el temple en el qual ens reunim com a Poble Sant del Senyor.
