Els textos litúrgics d’aquest tercer diumenge d’Advent són un himne a l’alegria. Alegria per als habitants de Jerusalem que veuran com s’allunya el domini assiri i la idolatria i podran donar culte a Jahveh lliurement. Alegria dels cristians, una alegria constant i desbordant, perquè la pau de Déu « guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist». Alegria del mateix Déu que exulta de goig en estar al mig del seu poble per protegir-lo i salvar-lo. Alegria que comunica Joan Baptista al poble mitjançant la predicació de la Bona Nova del Messias salvador, que instaurarà amb la seva vinguda la justícia i la pau entre els homes.
La Paraula del Baptista des del desert va tocar el cor de la gent. La seva crida a la conversió i a començar una vida més fidel a Déu va despertar-hi en molts una pregunta concreta: ¿Què hem de fer? És la pregunta que brolla sempre en nosaltres quan escoltem una crida radical i no sabem com concretar la nostra resposta. El Baptista no els proposa ritus religiosos ni tampoc normes ni preceptes. No es tracta pròpiament de fer coses ni d’assumir deures, sinó de ser d’una altra manera, viure de manera més humana, desplegar quelcom que ja hi és al nostre cor: el desig d’una vida més justa, digna i fraterna.
El més decisiu i realista és obrir el nostre cor a Déu tot mirant amb atenció les necessitats dels qui pateixen. El Baptista sap resumir la seva res-posta amb una fórmula genial per la seva simplicitat i veritat: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té; i qui tingui menjar que el comparteixi». Així de simple i clar. ¿Què podem dir davant d’aquestes paraules els qui vivim en un món on més d’un terç de la humanitat viu en la misèria lluitant cada dia per sobreviure, mentre nosaltres seguim omplint els nostres armaris amb tota mena de túniques i tenim els nostres frigorífics plens de menjar? ¿I què podem dir els cristians davant d’aquesta crida tan senzilla i tan humana? No hem de començar a obrir els ulls del nostre cor per prendre una consciència més viva d’aquesta insensibilitat i esclavitud que ens manté sotmesos a un benestar que ens impedeix ser més humans?
L’Evangeli de l’alegria s’adreça a tota mena de persones: a la gent en general, als publicans, als mateixos soldats. Aquest Evangeli consisteix sobretot en la donació i l’amor al proïsme, que cada categoria ha de viure segons les seves circumstàncies. Així la gent és convidada a compartir el menjar i el vestit amb els més necessitats. Els publicans viuran l’amor fratern cobrant els impostos amb exactitud i justícia, sense afegits egoistes de lucre personal. Pel que fa als soldats que per una banda estiguin contents amb el salari que reben, suposant que és just; i per altre, que no extorqueixin ni denunciïn falsament ningú. En resum, l’Evangeli de l’alegria s’implanta i produeix fruits magnífics allí on el manament de l’amor és viscut, cadascú segons la seva professió i condició de vida.
La pau que habita en l’ànima del creient inspira una alegria interior atraient, que es manifesta en el tarannà de la persona, que es contagia fins i tot amb la sola presència. Per la seva banda, l’alegria de la qual l’Esperit dota el creient, transmet pau i ordre en la vida, serenitat i harmonia. Demanem a l’Esperit Sant que ens concedeixi abundantment aquests dons de la pau i de l’alegria per preparar al Nadal. Alegrem-nos en el Senyor. Visquem la Pau de Déu. Nadal ja és a les portes.
