Quan ens reunim diumenge rere diumenge per celebrar l’Eucaristia, potser no sempre som prou conscients del que realment vivim. La litúrgia no és només una successió de ritus o de paraules que repetim; és el gran moment en què Crist ressuscitat es fa present enmig del seu poble. Per això l’Església ens ensenya que la litúrgia és font i cim de la vida cristiana: font, perquè d’ella brolla la gràcia que alimenta la nostra fe; i cim, perquè tot allò que fem com a cristians —l’oració, la caritat, el testimoni— tendeix a culminar en la trobada amb el Senyor, que se’ns dóna en la seva Paraula i en el seu Cos i la seva Sang.
En la nostra comunitat parroquial, viure la litúrgia amb profunditat significa descobrir-hi el cor de tot allò que som i fem. Les reunions, les activitats, les catequesis o les obres de servei només tindran força si neixen de la celebració i ens condueixen novament a ella. La litúrgia ens uneix: ja no som individus dispersos, sinó el Poble de Déu que lloa, demana i dona gràcies amb una sola veu. Per això cal tenir cura de la bellesa de les nostres celebracions: les paraules, els cants, el silenci, la participació activa i conscient de tothom. No es tracta de fer les coses “boniques”, sinó de deixar que Déu sigui realment el centre. Quan celebrem amb fe, la litúrgia transforma els cors i ens envia al món com a testimonis del Regne.
Que cada Eucaristia sigui, per a la nostra parròquia, el brollador d’una vida nova i el cim cap al qual mirem, sabent que allò que celebrem en el sagrament és el que estem cridats a viure cada dia.
