Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
El lema de la Cartoixa resumeix en poques paraules una saviesa profunda: Stat Crux dum volvitur orbis, és a dir, La Creu roman mentre el món gira. Aquesta expressió, que acompanya segles de pregària i silenci cartoixà, ens recorda que enmig dels canvis, les incerteses i les crisis del món, hi ha una realitat que no vacil·la: la Creu de Jesucrist, signe del seu amor portat fins a l’extrem. La festa de l’Exaltació de la Santa Creu, que celebrem el 14 de setembre, ens convida a mirar el misteri central de la nostra fe. Per als primers cristians, la creu era escàndol i sofriment; però, des de la Pasqua, s’ha convertit en l’arbre de vida, en el lloc on Déu ha mostrat la seva fidelitat i misericòrdia. La creu ens parla d’un Déu que no defuig el dolor humà, sinó que l’assumeix per obrir-nos la porta de l’esperança.
En començar un nou curs pastoral, aquesta mirada a la Creu ens és especialment necessària. El calendari s’omple d’activitats, projectes i reptes; però el centre de tot ha de ser el Crist crucificat, mort i ressuscitat. Si no arrelem la nostra tasca parroquial i personal en aquest eix ferm, correm el risc de deixar-nos endur per les presses, la rutina o fins i tot pel desànim. La Creu ens ensenya també l’estil amb què hem de viure i servir: humilitat, entrega i confiança. No és un símbol trist, sinó font de vida. Quan mirem la Creu amb fe, descobrim que Déu ens estima en la nostra fragilitat i ens crida a estimar com Ell.
Que en aquest inici de curs la Creu sigui la brúixola que ens orienti i la força que ens sostingui. El món gira, tot canvia, però la Creu roman: signe de l’amor de Déu que mai no passa.
