No es tracta pas del divorci modern que coneixem avui, sinó la situació en què vivia la dona jueva dins del matrimoni, controlat pel baró.
Segons la Llei de Moisès, el marit podia rompre el contracte matrimonial i expulsar de casa l’esposa. La dona, en canvi, sotmesa en tot al baró, no podia fer el mateix. La resposta de Jesús sorprèn tothom. Invita a descobrir el projecte original de Déu, que està per sobre de lleis i normes. Aquesta llei “masclista”, concretament, ha estat imposada al poble jueu per la “duresa de cor” dels homes que controlen les dones i les sotmeten a la seva voluntat. Des d’aquesta estructura original de l’ésser humà, Jesús ofereix una visió del matrimoni que va més enllà de tot el que la “duresa de cor” dels barons ha establert. Dones i homes s’uniran per ser una “sola carn” i iniciar una vida compartida en l’entrega mútua sense imposició ni submissió.
Aquest projecte matrimonial és per a Jesús la suprema expressió de l’amor humà. És Déu mateix qui els atreu a viure units per un amor lliure i gratuït. Jesús conclou de manera rotunda: «Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi». Amb aquesta posició, Jesús destrueix de socarrel el fonament del patriarcat sota totes les seves formes de control, sotmetiment i imposició del baró sobre la dona. No solament en el matrimoni, sinó en qualsevol institució civil o religiosa.
Jesús ens proposa considerar davant la crisi matrimonial el projecte creacional de Déu sobre l’ésser humà, basat en l’amor i en la fidelitat durant tota la vida. En una època en què abunden els divorcis i separacions, serà bo recordar el projecte de Déu sobre l’ésser humà i la seva comunió de vida en el matrimoni. Segurament en molts casos pot ser un bon referent per ajudar a superar la crisi i els conflictes de convivència.
