La litúrgia avui ens invita a adorar la Trinitat Santíssima, el nostre Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant. Un sol Déu en tres persones, en el nom del qual hem estat batejats. Per la gràcia del Baptisme som cridats a tenir pau en la vida de la Santíssima Trinitat aquí baix, en l’obscuritat de la fe i, després de la mort, en la vida eterna. Pel Sagrament del Baptisme hem estat fets partícips de la vida divina, tot esdevenint fills del Pare Déu, germans en el Crist i temples de l’Esperit Sant. En el Baptisme ha començat la nostra vida cristiana, rebent la vocació a la santedat. El Baptisme ens fa pertànyer a Aquell que és per excel·lència el Sant, el «tres vegades Sant», ens recorda el profeta Isaïes. Ens fa bé reflexionar i aprendre de la Trinitat en una època en què ens sedueix la temptació de l’individualisme. La celebració subratlla que és propi de Déu bolcar-se cap enfora i ser misericordiós.
El do de la santedat rebut en el Baptisme demana la fidelitat a una tasca de conversió evangèlica que ha de dirigir sempre tota la vida dels fills de Déu: «Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament», ens recorda sant Pau a la primera carta als tessalonicencs. Això és un compromís que afecta tots els batejats. Ens ho recorda el Concili Vaticà II a la Constitució Lumen Gentium, núm. 40: «La crida a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat s’adreça a tots els fidels, de qualsevol estat o condició».
Si el nostre Baptisme va ser una veritable entrada en la santedat de Déu, no podem acontentar-nos amb una vida cristiana mediocre, rutinària i superficial. Som cridats a la perfecció en l’amor, ja que el Baptisme ens ha introduït en la vida i en la intimitat de l’amor de Déu. Amb profund agraïment pel designi benevolent del nostre Déu, que ens ha cridat a participar en la seva vida d’amor, adorem-lo i lloem-lo avui i sempre. «Beneït sigui Déu Pare, amb el Fill unigènit i l’Esperit Sant, que ens estima amb un amor immens» (Antífona d’introducció de la Missa).
