Dintre de poques hores arribarà al seu final l’any 2023. És ja a punt de caure la darrera fulla del seu calendari. Un any que resta a la foscor del passat, del que va ser i ja no hi és.
Hi ha un silenci general en el veïnat, com aquell que precedeix a les tempestes d’estiu. Molta gent és a casa sopant i esperant l’espetec de les campanades que donaran el senyal de sortida d’una festa que pot esdevenir una mica histèrica. Molts perdran els papers i ompliran el seu cos i la seva ment d’alcohol i altres substàncies.
Prefereixo en aquest breu temps que em resta d’any recollir-me, ni que sigui per una estona, per donar-te gràcies, Déu, per la vida, pel moviment incansable del cor, per tots els dies o moments de goig, i per tant de bé positiu que s’ha fet a la humanitat durant aquest dotze mesos arreu del món.
Milers d’homes i dones de tots els continents i cultures han fet aportacions constructives amb el seu treball, la seva fidelitat, el seu sacrifici personal, la seva gratuïtat, posant el cor, la ment, el cos, la creativitat i l’estudi al servei dels altres.
La major part d’ells i d’elles han viscut amagats, no han sortit mai en cap mitjà de comunicació, són anònims; i ells i elles no sols sostenen el món, sinó que el fan progressar en el vertader sentit del humanisme.
Sí, no tot és així, ni molt menys. Podria fer una llarga i inacabable llista de tots els horrors i injustícies. Quan ho consideres rectament t’entren molts dubtes sobre la condició humana i les seves capacitats destructives, del nostre egoisme frenètic. I, amb tot, en aquest fi d’any, t’agraeixo, Senyor, tantes inspiracions, mocions, crides, gràcies i ajuts que ens dones, movent persones des de dintre, sabent-ho o no, per tal de que el teu Regne vagi arribant. Oh, Déu, has fet hores extres en el nostres cors durant el 2023. Has respectat la nostra llibertat i autonomia. Sabem que seguiràs inspirant o movent persones durant el 2024, i tots els anys, dia a dia, fins a la fi dels temps. Ens ho vas prometre. GRÀCIES.
