Ja som al temps d’Advent, que vol dir vinguda. El Nadal que preparem serà una degustació i preludi de la gloriosa vinguda del Senyor. Anant cap a Betlem preparem el nostre cel. Isaïes ens acompanya els tres primers diumenges, per ajudar-nos a que l’Advent de tota la nostra vida sigui un temps de joiosa esperança. El Senyor ve en el nostre auxili: ens mou i ens acompanya cap el destí definitiu que és el Déu que es fa proper i tangible en nostre Senyor Jesucrist.
L’evangelista Sant Marc (13, 33-37) repeteix quatre vegades la consigna d’aquell que espera Jesús amb fe i amor. Vetlleu! La urgència d’aquesta vigilància prové del fet que no sabeu quan vindrà el Senyor de la casa. Per tant, com que Ell “vindrà” i no sabem quan, ens cal vetllar sempre.
Vetlleu! La mística del porter-vigilant Jesús l’estén a tots els seus seguidors. Com Ell, cal que treballem el que ens ha donat en administració. Com Ell, no ens podem adormir, no podem pactar amb les tenebres com fan els que es refugien en vicis degradants. Sant Pau ens fa saber com portava a la pràctica l’Església apostòlica l’al·legoria de viure en la llum. Ho precisa en la carta als Romans (13,11-14): «Sabeu prou bé en quin temps vivim, i que ja és hora de desvetllar-nos; la nit és avançada i el dia ja s’acosta. Despullem-nos doncs de les obres de les tenebres i revestim-nos de les armes de la llum. Com escau a ple dia, comportem-nos decorosament; no pas en orgies ni disbauxes, no en luxúries ni impureses, ni en renyines ni gelosies, sinó revestim-nos del Senyor Jesucrist».
Visquem l’Advent com el sentinella que, en pressentir l’albada, ja la porta al cor i la irradia en la mirada. Així testificarem l’anhelada esperança al nostre món.
