Avui a l’oració col·lecta, abans de les lectures, el mossèn ha pregat: “Senyor, feu que us servim sempre amb el goig al cor, perquè la felicitat només és plena i perdurable quan us servim a Vós”.
La nostra celebració, avui ens proposa viure el servei als altres com un regal, amb goig, amb alegria. Ens proposa ser feliços donant-nos als altres. Si hi pensem una mica, és un plantejament de la vida fonamentat en la gratuïtat, una mica al revés del món que vivim, en què tot té un preu… I l’evangeli que escoltem avui el tenim ben conegut, és la paràbola dels talents. Jesús ens recorda que els dons que hem rebut, les nostres capacitats, els nostres talents… tenen un valor immens i no són per a nosaltres, no són per guardar-los, són per posar-los al servei de la comunitat, són per posar-los al servei de la família humana, són per ser feliços fent-los créixer en els altres. Acabo d’escriure fent-los créixer en els altres, no m’he equivocat, no es tracta de fer créixer en mi les meves capacitats per a mi; es tracta de fer créixer les meves capacitats per posar- les al servei dels altres, i ser feliç veient com les meves hores perdudes, les meves energies gastades, el meu cansament, donen vida a altra gent i fan créixer llavors d’Evangeli i Vida en la gent que trobo al carrer, a la parròquia, a la feina, a la família, a l’escola… i així adquireixen un valor infinit.
Fixeu-vos què diu Jesús a aquells que han posat els seus talents en marxa, al servei dels altres: «Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.» (Mt 25, 21).
Que la nostra vida sigui sempre servei alegre i joiosa, i puguem dir amb el salmista: «Servim el Senyor amb alegria» (cf Ps 100, 2).
