Avui no puc ser físicament entre vosaltres, encara que sí que hi sóc espiritualment, em trobo a Montserrat amb la Romeria anual de Rubí. Sóc acompanyant un bon nombre de fidels de les nostres comunitats parroquials. En ple temps de Pasqua, hem començat el mes de maig visitant la Nostra bona Mare al seu Santuari i passant uns dies amb ella en fraterna companyia. És una tradició molt bonica i amb molt de sentit, la institució de la qual hem d’agrair al Beat Josep Guardiet durant la seva llarga estada a la parròquia de Sant Pere i que s’uneix al fet venerable de dedicar a la Mare de Déu el mes de maig, tan formós i ple de flors. És una manera d’expressar el que ja es feia realitat en la vida de l’Església primitiva: «Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’Ell» (Fets 1,14).
Més que rams físics de flors, hem volgut portar a Maria les flors de les pregàries i intencions de tots els feligresos de l’arxiprestat de Rubí, els nostres projectes, les nostres il·lusions i també, ¡com no!, les nostres peticions, per tal que ella sigui l’estrella que guiï els nostres passos pel camí de l’Evangeli. Ara que som a la recta final d’un curs que aviat arribarà a la seva conclusió, fem ofrena de totes les nostres vivències i treballs, alhora que ja comencem a pensar en el pròxim curs que vindrà tot seguit. Totes aquestes són les flors que volem ofrenar a la nostra Mare del Cel amb els millors desigs per a tothom.
Com diu aquell cant senzill i tradicional: «Veniu i anem tots amb flors a Maria, que Mare nostra és». Que aquestes flors s’obrin cada dia més esponeroses i facin exhalar el bon aroma de les nostres pregàries i bones obres.
