El misteri de la creu La Creu és la suprema epifania de Déu, que és amor, per això no és estrany que la predicació apostòlica se centri en la Creu de Crist (1 Co 1,23). Tanmateix, la Creu de Jesús és un gran misteri, «escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs» (1 Co 1,23-24). És un gran misteri: una Persona divina mor de veritat. Sembla impossible i inconcebible, però és cert: El Fill diví encarnat va experimentar la humiliació suprema; en aquesta mort ignominiosa els jueus incrèduls van pensar veure la prova que Jesús no era el Messias (Mt 27,43). Però altres, com el centurió, per la Creu van arribar a la fe: «És veritat: aquest home era Fill de Déu» (Mc 15,39). És un gran misteri: el Pare decideix la mort del seu Fill estimat. «Ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats» (1 Jn 4,10). «No va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres» (Rm 8,32). ¿Com és possible que la summa abominació de la creu tingués lloc «d’acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant» (Act 2,23)? Tanmateix, ha estat així com «Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messias havia de patir» (Act 3,18). La creu fou per al Crist “manament del Pare” (cf. Jn 14,31), i la seva obediència fins a la mort (Fl 2,8), fou una obediència filial prestada al Pare (Mt 26,39). És un gran misteri: l’obra més santa de Déu conflueix amb l’obra més criminal dels homes. En aquella hora de les tenebres, els homes vam fer morir l’Autor de la vida (Ac 3,14-19; Mc 9,31), i d’aquesta mort ens ve la vida eterna. És un gran misteri: la mort del Crist a la Creu és salvació per a tothom.
La Revelació ens permet d’intuir les claus d’un enigma tan gran:
1. La Creu del Crist és expiació sobreabundant pels pecats del món. «Ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven» (Is 53,5), «el just, va patir pels injustos» (1 Pe 3,18).
2. La Creu del Crist és reconciliació dels homes amb Déu. «Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats» (2 Co 5,19).
3. La creu del Crist ha estat la nostra redempció. Hem estat comprats i rescatats del pecat i de la mort al preu de la sang del Crist (1 Co 6,20) Jesús «s’ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat, purificar-nos i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé» (Tt 2,14).
4. La creu del Crist és un sacrifici, una ofrena cultual de suprem valor santificant. «Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable» (Ef 5,2).
5. La creu del Crist és la victòria sobre el dimoni, que ens tenia esclavitzats pel pecat. «Ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora» Se humilló a sí mismo; (Jn 12,31).
