Avui termina el temps de Nadal; Jesús ja té trenta anys. Fins ara ha viscut una vida socialment humil, callada i anònima, com un jueu observant i fidel a la Llei de Moisès. Ha estat circumcidat, però no batejat. Per als homes jueus la circumcisió era un ritu imprescindible per entrar a formar part del poble d’Israel, el poble elegit per Déu. Els pares s’encarregaven que l’infant fos circumcidat als vuit dies de néixer. La circumcisió tenia per als homes jueus un significat molt semblant al bateig d’infants tal com avui el practiquem.
El baptisme, en canvi, suposava una decisió personal de consagrar-se a Déu i de renunciar al pecat. Qui decidia de batejar-se, resolia canviar de vida, començar a viure per a Déu, complint fidelment la Llei divina. Així era el baptisme de Joan: un baptisme de penediment i de conversió a Déu. Jesús es va presentar a aquest baptisme, tot posant-se a la fila, com un jueu més. El que va succeir ja ho sabem, ja que avui ens ho explica sant Mateu al seu Evangeli.
Nosaltres fórem batejats pocs dies després de néixer. Ens batejaren en el baptisme de Jesucrist, no en el de Joan Baptista, i ho van decidir els nostres pares, essent fidels a llur fe i a llur tradició cristiana. Però resulta que molts dels nostres joves avui no tenen ja la fe de llurs pares i no volen viure-hi pas. ¿Què hi hem de fer els pares, catequistes i sacerdots en aquests casos? Jo crec que hem d’accentuar la importància i el significat personal i cristià de la renovació de les promeses del baptisme. Cada jove ha de decidir i expressar lliurement i conscient davant l’Església de Crist si vol viure com a batejat. Ha d’acceptar el seu baptisme com un compromís personal i com una decisió definitiva de viure com a cristià. Els qui no vulguin acceptar llur baptisme, vivint com a cristians autèntics, mereixen tot el nostre respecte, però no els podem pas considerar pròpiament com a cristians. No volem anomenar cristià un jove pel simple fet d’haver estat batejat per decisió dels seus pares, sinó a qui decideix personalment i lliure viure el seu compromís baptismal.
Jesús de Natzaret fou «ungit per Déu amb la força de l’Esperit Sant, i va passant fent el bé i guarint els oprimits pel diable». En ser batejat per Joan, Déu el va anomenar el seu «Fill estimat, el seu predilecte». Quan rebem el baptisme, som batejats en l’Esperit de Jesús i Déu ens considera fills seus. ¿Com s’ha de manifestar en nosaltres l’Esperit de Jesús? Evidentment fent el bé i intentant guarir, en la mesura de les nostres possibilitats, les persones que es trobin esclavitzades per algun mal. A la primera lectura d’aquest diumenge, el profeta Isaïas ens diu que “el Servent del Senyor” portarà el dret i la justícia als pobles, obrirà els ulls dels cecs, alliberarà els captius i els qui viuen en les tenebres. Tot això ho farà amb mansuetud i fortalesa. Aquest ha de ser el nostre programa, com a persones que hem estat batejades en l’Esperit del Crist: ajudar sempre als altres, començant pels més desfavorits, actuant sempre amb amor i fortalesa cristiana, ja que per això fórem batejats en l’Esperit del Crist.
