La Constitució sobre l’Església del Concili Vaticà II comença amb aquestes paraules: «Lumen gentium cum sit Christus…» (Per tal com el Crist és la llum de les nacions…), i evoca així les paraules de l’ancià Simeó en la Presentació del Nen Jesús al Temple (Lc 2,22-40). Veritablement, Jesucrist és la llum de les nacions: «Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes» (Jn 1,9), perquè Ell és Déu fet home, el Fill del Pare etern pel qual totes les coses han estat creades (Col 1, 16) i per això tot troba en Ell el seu sentit més ple.
En la festa de la Candelera, amb la benedicció i la processó de les candeles, evoquem el fet que Jesucrist és Llum que es revela a les nacions i glòria d’Israel, tot recordant la seva presentació al Temple, quaranta dies després d’haver nascut en la nostra condició mortal. Per a molts que es trobaven al Santuari de Jerusalem, l’esdeveniment va passar desapercebut, però fou la primera vegada que Déu, d’una manera visible en la carn, va entrar al seu Temple, aquella casa d’oració en la qual rebia adoració des de feia anys i segles. Però també aquí i al llarg del seu ministeri es van complir les paraules de Joan: «Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit» (Jn 1,11), ¿l’acollirem nosaltres?
Quan encenem les candeles, manifestem la nostra confiança en Déu i expressem el nostre desig de treballar per un futur més lluminós, per una realitat en la qual es manifesti i es faci present el Regne que Jesucrist ha vingut a instaurar: Regne de pau, d’amor, de justícia i de veritat. Juntament amb tots els homes i dones de bona voluntat, treballem colze amb colze amb ells en totes aquelles iniciatives que fan possible la convivència i una vida més humana i, alhora, irradiem la llum de la nostra fe. El Crist continua sent llum que es revela a les nacions i per això el seu Evangeli és un missatge important i molt necessari per a tota la humanitat.
