Deia sant Pau que portem un gran tresor en vasos de terrissa (2 Cor 4,7), i aquesta afirmació es manifesta en el fet que avui costa que l’Església aparegui com un testimoni creïble i que l’Evangeli sigui acceptat com a missatge que dóna sentit a la vida. L’Església és defensora de la veritat, però avui resulta molt cridanera la presència abundant de mentida per tot arreu… i el més dolent és que ens hi hem acostumat. Avui no sembla importar tant la veritat de les persones i les coses com allò que convenç, encara que sigui una fal·làcia. ¿Com ens acostumen a presentar les notícies falses? Com a “creïbles”. Al cap i a la fi, volem que ens presentin la realitat tal com ens agrada i no com és de debò. Si la realitat no ens dóna la raó, inventem una altra de paral·lela, una realitat virtual que ens il·lusiona, però que alhora ens enganya.
Els cristians no podem renunciar a la veritat. ¿Com fer creïble avui Jesucrist i l’Evangeli? ¿Amb idees i doctrines? Entrar al mercat ideològic ens pot deixar en una posició desavantatjosa, perquè són moltes les idees que es presenten més atractives, especialment les que estan tenyides per l’esoterisme, l’orientalisme i el vernís de la nova era, ja que ofereixen una espiritualitat confortable i poc compromesa. ¿Com presentar la veritat en un món que s’acontenta amb faramalles? ¿En què consisteix la novetat del cristianisme en un món materialista i caduc com el nostre? En presentar allò que és més genuí i que constitueix la nostra força: Déu que és Amor i s’ha fet home. Sant Joan Evangelista no es cansa de repetir-ho, ell ho sabia molt bé, perquè havia sentit els batecs del Cor de Jesús. Cal insistir més en la filiació divina i les seves conseqüències, cosa que teòricament sabem, però que no hem acabat de convertir en vida. Que som fills de Déu i germans entre nosaltres no és només una certesa, sinó un principi fonamental capaç de canviar les vides. ¿Per què no ho transmetem al món? Perquè segurament ho hem reduït a una idea i no l’hem viscut com experiència. Mostrar que Déu canvia vides és la millor predicació. ¿Què fou el primer que va fer Pere el dia de Pentecosta? Encendre foc en el cor dels seus oients.
Gastem temps i energies en donar a la gent coses que potser no sent com a necessàries; i allò que creu necessitar i que porta a dins seu com a desig, se’n va a buscar-ho a d’altres indrets: endevinaires, vidents, horòscops… ¿És aquesta la solució? ¿Que hi donem nosaltres com alternativa? ¿No haurem d’esmerçar-nos per encendre novament en les persones l’esperança, sense teories, amb confiança i empatia, parlant-los-hi d’un Déu Amor que estima i que aposta fort per l’home tot donant la seva vida en Jesucrist?
