La paraula que Jesús dirigeix als homes obre immediatament l’accés a la voluntat del Pare i a la veritat de si mateixos. En canvi, no succeïa el mateix amb els escribes, que havien d’esforçar-se per interpretar les Sagrades Escriptures amb innombrables reflexions. A més, a l’eficàcia de la paraula Jesús unia la dels signes d’alliberament del mal. Sant Atanasi observa que «manar als dimonis i expulsar-los no és obra humana sinó divina»; de fet, el Senyor «allunyava dels homes totes les malalties i dolències. Qui, veient el seu poder… hagués pogut encara dubtar que ell era el Fill, la Saviesa i el Poder de Déu?». L’autoritat divina no és una força de la naturalesa. És el poder de l’amor de Déu que crea l’univers i, encarnant-se en el Fill unigènit, abaixant-se a la nostra humanitat, sana al món corromput pel pecat. Romano Guardini escriu: «Tota la vida de Jesús és una traducció del poder en humilitat…, és la sobirania que s’abaixa a la forma de servent».” (Papa Benet XVI).
Les paraules de l’Evangeli d’aquest diumenge ens mostren que la veritable autoritat neix del veritable amor. Doncs només el qui s’ofereix per carregar amb nosaltres, pot després ensenyar-nos amb autoritat, doncs per la prova de l’amor gratuït podrem entreveure el genuí bé al que tendim i que no veiem. Només Crist, que és l’amor perfecte, és el qui té tota l’autoritat, nosaltres els homes participem parcialment d’aquest principi que vertebra l’univers. Fora d’aquest principi se situen, amb molta lògica, el caos i la tirania.
La veritable prova que ens convenç de l’autoritat de Crist és la seva humiliació per servir-nos, i per donar-se, sense esperar Ell res a canvi: ofrena d’amor absoluta. Només en aquest abisme de l’últim sopar que ens treu el cap cap a l’infinit de les nostres misèries, però ja sense por, podem situar-nos davant del tot i del no-res, davant de l’impossible d’aquest amor, i al mateix temps davant de les nostres ferides sanades per l’amor del qui es va inclinar per rentar-nos els peus, mentre els seus quedaven ferits. Es tracta d’una nova invitació de Crist a fer un acte de fe en Ell, experimentant que el seu cor sagrat és el nucli de Déu, que és amor, i que es vessa sobre nosaltres. Com li va dir el cardenal Wojtyla (futur Joan Pau II) al líder comunista polonès en una pel·lícula sobre la vida del papa sant: on vostè diu no-res, jo dic tot, on vostè veu el no-res, jo veig el tot.
“Sovint, per a l’home l’autoritat significa possessió, poder, domini, èxit. Per a Déu, en canvi, l’autoritat significa servei, humilitat, amor; significa entrar en la lògica de Jesús que s’inclina per rentar els peus dels deixebles (cf. Jn 13, 5), que busca el veritable bé de l’home, que guareix les ferides, que és capaç d’un amor tan gran com per donar la vida, perquè és Amor. En una de les seves cartes santa Catalina de Sena escriu: «És necessari que vegem i coneguem, en veritat, amb la llum de la fe, que Déu és l’Amor suprem i etern, i no pot desitjar una altra cosa que no sigui el nostre bé».” (Papa Benet XVI).
