Per això us alegreu, encara que ara calgui patir una mica en proves diverses; així l’autenticitat de la vostra fe, més preciosa que l’or, que, encara que és perible, es purifica a foc, mereixerà premi, glòria i honor en la revelació de Jesucrist; sense haver-lo vist l’estimeu i, sense contemplar-lo encara, creieu en ell i així us alegreu amb un goig inefable i radiant, aconseguint així la meta de la vostra fe: la salvació de les vostres ànimes. (1 Pe 1, 7-9).
Aquestes paraules de la segona lectura resumeixen molt bé el que ha succeït en les nostres vides i volem que segueixi succeint: sense veure el Crist, l’estimem. Ens alegrem de conèixer al Senyor i l’estimem amb tota la força que té amagada l’amor. L’amor és fort com la mort, i Crist Jesús ens ha mostrat l’amor que té per nosaltres en posar-se a les nostres mans, ja sense vida, quan el baixaven de la creu. Un Déu ferit, un Déu per sota de nosaltres: això ens fa pensar, i així, hem estimat el Crist que tant ens ha estimat.
No estem a l’altura d’aquest gran amor, però Crist ressuscitat, amb les seves ferides encara en la carn ressuscitada, sembra la llavor del veritable amor en nosaltres perquè entenguem ja que l’amor de Déu és fort com la mort, és terrible com l’abisme, i condueix a l’eternitat. La correspondència nostra a l’amor mai ens portarà al fastig ni a l’apatia, ja que és un amor possible, victoriós.
Aquesta és la nit en què, trencades les cadenes de la mort, Crist ascendeix victoriós de l’abisme. De què ens serviria haver nascut si no haguéssim estat rescatats? Què sorprenent benefici del teu amor per nosaltres! Què incomparable tendresa i caritat! Per rescatar a l’esclau, vas lliurar al Fill! Necessari va ser el pecat d’Adam, que ha estat esborrat per la mort de Crist. Feliç la culpa que va merèixer tal Redemptor! (Pregó Pasqual).
Els vicis han estat descoberts com enganyifes, no ens aporten res més que un paternalisme aplicat sobre nosaltres mateixos. Així que, encara que caiguem, hem descobert la victòria del Crist que ressorgeix de les calderes de l’infern amb Adam, el seu pare i alhora el seu fill. Es pot sortir de l’infern light de la nostra falta d’amor i de les mediocritats.
Com en les novel·les d’amants, podem escapar amb Crist de les nostres rutines (dominar-les amb el sentit) i viure d’amor. De què viurem si ens escapem? Viurem d’amor, doncs ara sense amor ja no és possible viure, vegetar seria el resultat.
Examinem el nostre amor i els nostres desitjos, ja que sense Algú ni algú a qui estimar de debò, la vida no és vida. Per cert, lo de viure d’amor ja ho va dir Santa Teresa.
No podia el Senyor ressuscitar sense les cicatrius? Sens dubte, però sabia que en el cor dels seus deixebles quedaven ferides, que haurien de ser guarides per les cicatrius conservades en el seu cos. I què va respondre el Senyor al deixeble que, reconeixent-li pel seu Déu, va exclamar: Senyor meu i Déu meu? Li va dir: Perquè m’has vist has cregut? Joiosos els que creuen sense haver vist. (Sant Agustí).
