Convidats per les Germanes Carmelites de Sant Josep, presents a Rubí des de fa més d’un segle, hem tingut el goig de celebrar la commemoració de l’inici del V Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús. Hem viscut una unió ben profunda amb l’Orde del Carmel Descalç i amb l’Església universal, representada a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona per les diòcesis de Catalunya. Hem pogut donar gràcies a Déu pel do que representa per a l’Església la vida i el testimoniatge de Santa Teresa.
Santa Teresa de Jesús va néixer a Àvila el 28 de març de 1515 i va morir a Alba de Tormes (Salamanca), el 4 d’octubre de 1582. Comencem, doncs, a celebrar el seu naixement en la data de la seva mort, que es de fet el seu definitiu naixement a la vida eterna. En aquest dia, l’Església recorda i celebra la memòria de Sant Francesc d’Assís, un altre deixeble de Jesucrist ben significatiu i de primera magnitud per a la vida i l’espiritualitat cristianes. Tots dos, en uns moments difícils, van emprendre la tasca de la reforma de l’Església. Que tots dos intercedeixin per nosaltres i ens ajudin a viure renovadament i amb il·lusió el nostre seguiment de Crist.
Santa Teresa va escometre la tasca de la renovació de la vida espiritual a través de la reforma del seu Orde religiós, l’Orde del Carme. Veia que aquell ideal de vida contemplativa, de penitència i pregària vivint a l’hora immersos enmig de la societat, es desviava dels seus objectius i va sentir que Déu la cridava a una obra important que donés llum i sentit a l’Església, seguint l’exemple de les primeres comunitats cristianes. Totes les grans reformes han començat sempre amb un anhel de tornar als orígens, i aquest desig no podia faltar tampoc en la gran obra de la reforma del Carmel.
Santa Teresa va fundar noves comunitats carmelites que portessin una vida més austera i fraternal, que es dediquessin a la contemplació i la pregària i visquessin del sosteniment procurat pel treball dels seus membres; en aquesta tasca la va ajudar molt Sant Joan de la Creu, que va emprendre amb energia i entusiasme la reforma de la branca masculina de l’orde. Per realitzar aquesta obra ingent, Santa Teresa va haver de viatjar per tota Espanya, en una època en què els viatges no eren ni fàcils ni còmodes, exposats a moltes inseguretats i al cansament que feia notar els seus efectes en la nostra santa. I també va escriure molt: cartes adreçades als convents, a diversos personatges de l’època i obres d’espiritualitat plenes d’unció i de sentit elevat de la vida cristiana que han arribat a ser cimals de la literatura mística i patrimoni de la literatura universal. La cultura d’Occident es veuria molt mancada sense l’aportació de Santa Teresa de Jesús.
¿Per què en aquest any no llegim alguna de les seves obres com Camí de perfecció, Conceptes de l’amor de Déu, o Les Morades (El Castell interior), per posar uns exemples? Ben segur que no ens deixaran indiferents i seran per a nosaltres una oportunitat de creixement qualitatiu en el coneixement de Déu i de la nostra relació amb Ell.
