Recentment, la Congregació per al culte diví i els sagraments ha publicat una instrucció sobre el ritu de la pau que ve a corroborar el que des de fa anys ja diu la instrucció general del Missal Romà. Calia aclarir aquesta qüestió perquè des de fa temps quan arriba el moment de la pau es produeix a molts llocs un cert desori que no ajuda gens a la vivència de la celebració. Tot just, quan el sacerdot ha acabat la recitació de la pregària eucarística i ha convidat els fidels a resar junts el Parenostre, hom demana a Déu que faci davallar la seva pau sobre l’Església i el món; és un moviment descendent pel qual la pau del Senyor ve a nosaltres i ens prepara per viure una unió més profunda amb Jesucrist en la participació en el seu Cos i la seva Sang. Per això, el ritu de la pau no està pensat per saludar-se efusivament mentre ens movem per l’església a la recerca de persones a qui fer petons i abraçades. Actuar així és una mena de trencament de files que causa una ruptura en el ritme de la celebració i no ens ajuda realment a preparar-nos per a la comunió.
¿Com hem de fer per realitzar bé el gest de pau? A la invitació del diaca o del sacerdot celebrant, simplement cal donar-se la mà o fer una discreta abraçada a les persones que tenim als costats, no cal girar-se cap enrere ni moure’s del banc; a la sortida de l’església ja tindrem l’ocasió de saludar-nos amb les persones conegudes o amb qui volíem parlar i relacionar-nos. El moment de la pau no és un acte de convivència social, sinó un acte litúrgic per preparar-nos a la comunió, per això cal que ens ajudi a aprofundir en el sentit del què estem celebrant i fer-nos prendre consciència que no és tant la pau que nosaltres ens podem desitjar, com la pau que ens ve de Déu per mitjà de Jesucrist i que l’Esperit Sant difon en nosaltres la que ens farà ser veritables constructors de pau en el món.
Al mateix temps que realitzem el gest de pau tal com ens indica l’Església, cal que preguem per la pau que el món necessita, especialment en aquesta època tan convulsa, i al mateix temps ens fem conscients de la responsabilitat que tenim en la construcció de la pau, traslladant-la de la celebració de l’Eucaristia a l’àmbit de la nostra vida de cada dia. De poc servirà donar-nos efusivament la pau en la celebració litúrgica si després en la vida quotidiana no fomentem la pau en les nostres relacions, si en comptes de ser constructors d’harmonia en el tracte humà som agents de discòrdia, si sembrem enveges o difonem crítiques dels altres. Acabo aquesta reflexió amb la lletra d’un cant molt antic que ens hi podrà ajudar: “On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu. Quan tots ens ajuntem, procurem no dividir-nos en l’esperit; cessin les lluites malignes, cessin les discòrdies; que Crist Déu, sigui sempre entre nosaltres”; i encara afegiria: a dins i a fora de l’església. A tots us desitjo la pau en el Senyor.
