En aquest cinquè diumenge de Quaresma trobem com un petit avançament de la resurrecció del Senyor, una manifestació del que és la vida que Jesús ens porta i que ens dóna morint i vessant així el seu Esperit sobre nosaltres. Ens apropem ja a la Pasqua i necessitem encara creure més per poder contemplar la glòria de Déu en les nostres vides, en l’Església i en el món.
Us infondré el meu esperit, i viureu. (Ez 37, 14).
Veiem, que en la Paraula de Déu que l’Església ens proposa per a aquest diumenge se’ns descriu l’acció en nosaltres de l’Esperit Sant. El Senyor ens parla d’aquest esperit, ens parla de la vida perquè correm vers ella, desitjant el seu mateix esperit. Només sent posseïts i posseint el seu mateix esperit viurem, si no serem moguts només pels nostres interessos, pels nostres egoismes, no podem quedar-nos al mig. L’Esperit bufa amb força, la seva acció s’ha manifestat en nosaltres un any més en aquest temps sant de Quaresma, som testimonis d’això, i tal com li demanàvem a Déu en el dimecres de cendra volem continuar amb la nostra particular lluita, el combat a mort en el qual s’enreden l’esperit i la carn, la vida i la mort. Se’ns ofereix la vida, Crist passa per les nostres vides.
Jesús li diu:
Jo sóc la resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que hagi mort, viurà; i el qui està viu i creu en mi, no morirà per sempre. Creus això? (Jn 11, 25).
Sant Pau, en la segona lectura ens assegura que l’Esperit de Crist en nosaltres ens vivificarà, tal com ho hem vist en Crist que ha ressuscitat del lloc dels morts. és, per tant, en l’Esperit en el que trobem vida, la vida eterna. No la trobem en nosaltres, la necessitem rebre obrint el nostre cor a aquest esperit que arriba fins a nosaltres i que habita a les nostres ànimes.
Tenim per tant una sèrie d’elements ordenats per a la nostra conversió, per a la nostra resurrecció: la fe en Jesús, la recepció del seu esperit i la vida eterna. Estem davant de Jesús, el centre de la nostra fe, Ell s’apropa fins a nosaltres per infondre’ns més fe, per purificar-nos, per morir amb Ell en la creu perdent-ho tot i ressuscitar així a la vida veritable. D’aquesta manera se’ns presenta la creu, l’instrument de la vida, la humiliació del dimoni.
Doncs bé, si Crist està en vosaltres, el cos està mort pel pecat, però l’esperit viu per la justificació obtinguda. (Rm 8, 9).
Quan el papa Benet XVI va renunciar al pontificat i va voler explicar el tipus de vida que portaria va dir unes paraules que són vàlides per tots i que ens poden ajudar quan estem a les portes de la Setmana Santa, la festa de la nostra salvació. Va dir Benet: “No torno a la vida privada, a una vida de viatges, trobades, rebudes, conferències, etcètera. No abandono la creu, sinó que quedo de manera nova davant el Senyor crucificat”. El Senyor s’apropa a les nostres vides i tenim l’oportunitat de poder canviar, de ser atrets per Crist, de veure com a les nostres vides es transformen i el nostre esperit, mogut per l’Esperit Sant avança sobre la carn, sobre l’home vell, envellit pel pecat, la passivitat, l’egoisme, la falta de fe en la gràcia de Déu. El mateix sant Ignasi de Loyola va quedar coix després de ser ferit en una batalla a Navarra. Potser això sigui quelcom menor, però amb aquest impediment va recórrer distàncies llarguíssimes, per exemple fins a Terra Santa, i abraçant la seva limitació també es va unir a Crist, que va voler tocar el seu cor per portar-lo amb ell, per atreure’l al camí de l’oració i de la missió. Crist passa avui per les nostres vides i ens diu que Ell és la vida: visquem ja per a Ell.
