- A aquells que des de la seva manera de ser, et van ajudar a ser més persona.
- A aquell que inesperat i oportú, va saber escoltar-te, fou comprensiu i t’acompanyà en els moments difícils.
- A aquells amb qui vas compartir les teves estones de joc, oci o amistat i et van regalar la seva naturalitat i senzillesa.
- A aquell que et va ajudar a desvetllar la teva riquesa interior, que potser tu no sabies que tenies.
- A aquell que amb la seva gran bondat et va fer ser senzill, i amb la seva humilitat t’ajudà a ser una persona íntegra i sense cap fingiment.
- A aquell que vas descobrir un dia i “es va quedar” en tu, perquè vas descobrir que allò important és el cor.
- A aquell que, corretgint-te amb afecte, et va fer caminar; perquè quan hi ha amor el que es persegueix és el be de l’altre encara que calgui corretgir-lo.
- A aquell que amb la seva vida incansable et va animar a lluitar, a no llençar la tovallola, a no dir mai no puc més. Potser fou llavors quan vas descobrir que la constància és imprescindible.
- A aquell que sempre va esperar el millor de tu, esperà perquè creia en tu i t’estimava, perquè per tal d’esperar cal tenir paciència.
- A aquell que et va exigir sempre, fent-te “gran”. Qui exigeix per amor, encara que no ens agradi, sempre ho fa pel nostre propi bé.
- A aquell que va necessitar de tu. Aprèn a obrir el teu cor també i no tanquis la porta a ningú, perquè tots necessitem de tots.
- A aquell que trobant-se lluny, el vas sentir a prop, perquè era senyal de que l’amistat i l’amor també són possibles en la distància.
- A aquell que amb el seu desacord, va descobrir la teva veritat. Perquè el que va intentar fer fou ajudar-te a créixer.
- A aquell que sempre et va animar a veure les coses positives, perquè amb aquestes d’has de quedar.
- A aquell que t’estima tal com ets, animant-te a créixer. Perquè estimar a algú no vol dir convertir-lo en una prolongació del teu jo.
- A aquell que amb la seva necessitat de tu, va fer que et sentissis “únic”. Sí, perquè tu ets únic e irrepetible davant Déu.
- A aquells que amb la seva experiència interior t’ajudaren a conèixer a Déu i t’anunciaren la bona nova. Soalment van fer el que havien de fer: compartir el que ells experimentaven amb Crist per que tu també fossis feliç.
- A Aquell que saps que t’estima i sempre t’espera i mai et condemna encara que et corregeixi.
¿I saps qui és aquesta persona? Crist. Doncs no ho dubtis, segueix-lo en la vida i seràs feliç.
