Vivim en un món incert, la situació de pandèmia que es prolonga sense que hi veiem una solució efectiva, la crisi econòmica que aquest fet ha comportat, la complexitat de la situació política en què ens trobem immersos i els interrogants que s’obren a Europa i al món en general així ens ho posen de manifest. Entretant la societat, imbüida en el materialisme, s’entesta a viure allunyada de Déu.
Sembla com si el gènere humà no trobés per als seus problemes cap altra solució que crear-ne de nous i de més greus. En temps del profeta Sofonias, Israel es trobava en una situació internacional complicada, pressionat per l’amenaça de l’avenç de l’Imperi Babilònic i les aliances que havia establert amb Egipte. Tant o més que nosaltres, els nostres pares en la fe van viure moments difícils.
Però la Paraula de Déu ens porta un missatge d’esperança, perquè ens revela que és el Senyor, i no els homes, qui condueix la història cap al seu terme. Per això, el seu missatge és una invitació a viure en l’alegria de la fe, mentre esperem la plena manifestació del Déu que ens salva: «Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics». En aquest mateix sentit, rebla el clau l’apòstol quan ens exhorta a viure contents en el Senyor i a no inquietar-nos per res, mentre fomentem el diàleg amb Déu a través de la pregària.
Ser portadors d’esperança i de joia, heus ací la nostra missió com a deixebles de Jesucrist: «Que tothom us conegui com a gent de bon tracte», ens indica sant Pau. Aquest tracte bo es realitza quan compartim i obrem amb justícia i amor. Davant la pregunta de la gent, «¿què hem de fer?», Joan Baptista no s’enfila per les branques amb teories abstractes, sinó que dóna respostes ben concretes: compartir l’aliment amb qui no té menjar, donar roba als qui no en disposen, respectar els altres en el tracte quotidià, acontentar-nos amb el que tenim i donar-ne gràcies a Déu, sense actuar amb violència i egoisme per obtenir més i satisfer les nostres ambicions. Són respostes adients també per a nosaltres, ja que més d’una vegada ens haurem preguntat què és el que hem de fer per seguir Jesucrist i obrar el bé, què és allò que agrada al Senyor i Ell espera de nosaltres. Tot preparant la seva vinguda, al llarg de l’Advent organitzem les campanyes de Càritas a favor de la gent més necessitada, el nombre de la qual dissortadament creix cada dia; amb aquest gest, que s’ha d’estendre a altres èpoques de l’any, manifestem que el Senyor és a prop, que reconeixem la seva presència en els germans, i aportem alhora una mica més de llum, d’escalf humà i d’esperança al món.
