A la pàgina evangèlica d’avui, sant Lluc torna a proposar a la nostra reflexió la visió bíblica de la història, i refereix les paraules de Jesús que conviden als deixebles a no tenir por, sinó a afrontar amb confiança dificultats, incomprensions i fins i tot persecucions, perseverant en la fe en ell: “Quan sentiu notícies de guerres i de revolucions, no tingueu por. Perquè això ha d’ocórrer primer, però el final no vindrà de seguida. (Lc 21, 9). (Benet XVI).
Crist el Senyor ens mostra en aquestes últimes setmanes de l’any litúrgic que no hem de tenir por. Ell estarà amb nosaltres tots els dies fins a la fi del món, i a més l’Esperit Sant parlarà per nosaltres per donar testimoniatge del Bon Déu. La Paraula de Déu ens assegura la cura i la protecció poderosa de Crist, però nosaltres per la nostra banda hem de bandejar la por amb la força de la fe. Però, com anar fins a l’arrel de la nostra por i temor?: si sabem que Crist va venir una vegada en carn mortal al món, sabem que el podem conèixer, que es deixa trobar i estimar. Així, si el rebem amb alegria veritable a Betlem, no desconfiarem ni d’Ell ni de nosaltres quan arribi sobre els núvols, triomfant. Aquesta és la clau.
L’Església, des de l’inici, recordant aquesta recomanació, viu en espera orant del retorn del seu Senyor, escrutant els signes dels temps i posant en guàrdia als fidels contra els messianismes recurrents, que de tant en tant anuncien com a imminent la fi del món. En realitat, la història ha de seguir el seu curs, que implica també drames humans i calamitats naturals. En ella es desenvolupa un designi de salvació, que Crist ja va complir en la seva encarnació, mort i resurrecció. L’Església segueix anunciant i actuant aquest misteri amb la predicació, la celebració dels sagraments i el testimoniatge de la caritat. (Benet XVI).
Tenim l’exemple molt eloqüent de Francesc d’Assís: Jesús se li va aparèixer i li va dir, repara la meva església, fent referència a una ermita propera a Assís, però el Senyor també parlava de La seva Església, que estava en perill. Nosaltres ens trobem en un moment gens fàcil per a les nostres vides, però sabem que tot és per bé, que tot succeeix per algun motiu i que hem d’estar alerta: això és la Providència. Les temptacions mai seran superiors a les nostres forces, així ens ho ensenya sant Pau, i la paciència, finalment, tot ho aconseguirà. Això ens ho diu santa Teresa. Els reptes actuals (com els actes que s’han succeït contra l’Eucaristia) són oportunitats per a les virtuts: la fe, la humilitat i la caritat valenta i enginyosa. Aquest és l’esperit cristià.
La vida cristiana exigeix valentia. Convidem sobretot als joves que tenen el do i la força de la valentia; són els candidats preferits a les lliçons de l’Evangeli. Paraules grandioses aquestes, i potser vagues; meditem i preguem perquè la nostra generació, que tant ha sofert, encerti a trobar aquí una font d’energies generoses i transcendents. La Verge ens ensenya: el Senyor va desplegar el poder del seu braç. Així serà també per a nosaltres. (Pau VI).
