Mans Unides és una ONG internacional de caràcter solidari, especialment amb el Tercer Món, que va néixer al si de l’Església Catòlica. Cada any ens sensibilitza a través de campanyes molt ben organitzades sobre les necessitats materials més peremptòries de la major part de la població mundial, necessitats que són conseqüència directa o indirecta de la fam i que abasten també als àmbits sanitari, educatiu i de desenvolupament en general. Podríem dir que les campanyes de Mans Unides són complementàries a les campanyes del Domund, l’objectiu de les quals en aquest darrer cas és la propagació explícita de la fe cristiana. Si bé totes dues comparteixen alguns camps comuns (la construcció d’escoles, n’és un de ben clar, perquè amb elles hom fa possible l’educació i la difusió de l’Evangeli alhora), el Domund –sense oblidar la part material de la persona, mira més la seva dimensió espiritual–, mentre que Mans Unides –sense oblidar tampoc la part espiritual–, apunta més a la dimensió material de l’ésser humà. Per altra banda, els agents que han de desenvolupar els projectes són pràcticament els mateixos: els missioners que, plens de l’amor de Jesucrist, donen la seva vida dia a dia per les persones i els pobles en els quals planten i conreen la llavor del Regne de Déu.
Com que l’Església no és aliena als problemes de la humanitat i vol escoltar sempre el clam dels pobres, Mans Unides ens sensibilitza enguany d’un problema que ens cal veure com a greu, ja que, per haver-lo ignorat deliberadament, ara n’estem notant les seves catastròfiques conseqüències que han encès totes les alarmes; els paorosos incendis d’Austràlia en són una bona mostra. Ens hem desentès de tractar bé el nostre planeta, n’hem abusat dels seus recursos, hem contaminat moltíssim, i tot això hom hem fet una part petita de la població mundial, però les conseqüències de la nostra actuació les han hagut de suportar d’una manera o d’altra tot el conjunt dels habitants de la terra: contaminació de l’atmosfera i del mar, desertització, emissions nuclears, incendis devastadors, canvi climàtic, elevació del nivell dels oceans que posa en perill molts llocs costaners, etc.
I aquí rau una gran part del problema: el que fem i provoquem a una part del món afecta encara més a gent d’altres llocs i, sovint, a la gent més pobre. Pensem, per exemple l’impacte ambiental que suposarà la crescuda del nivell dels oceans per l’escalfament global en un país com Bangladesh, on viuen 167.671.000 de persones, el territori del qual pràcticament desapareixerà sota les aigües. Els Països Baixos tenen un problema similar, però disposen de mitjans d’enginyeria per fer front a qualsevol eventualitat en aquest sentit, mentre que Bangladesh no en disposa. Nosaltres encara podem gaudir d’una relativa abundància d’aigua, mentre que els països subsaharians moren de set. No podem pensar que al món no hi ha problemes perquè nosaltres no els patim. Malgrat les dificultats que puguem tenir a casa nostra, tanmateix ens podem considerar molt privilegiats i hem de donar gràcies a Déu; per això ens cal una conversió que ens faci sentir també com a nostres els problemes dels altres.
