Avui celebrem una festa important: l’Ascensió. Significa que Jesús, després de ressuscitar i de presentar-se viu als deixebles durant unes setmanes, va pujar al cel i des de llavors i per sempre Jesús està amb el Pare del cel.Això és el que significa “ASCENSIÓ” (pujar, com un ascensor que puja, o un excursionista que fa l’ascensió a un cim, o un equip que aconsegueix l’ascens a la divisió superior).
Aquest misteri cal veure’l en continuïtat amb la resurrecció: En ell es consuma el nou tipus de presència del Senyor gloriós. Unit per sempre a la seva humanitat gloriosa, ocupa el seu lloc a la dreta del Pare. La seva presència s’universalitza en tots els membres de la seva Església, a la qual ha confiat la responsabilitat històrica de construir el Regne per la virtut de l’Esperit que promet i envia. Per tant el Senyor gloriós està en el cel, juntament amb el Pare, però no estem sols, perquè ell ho va prometre “Quan vingui l’Esperit de veritat, els il·luminarà perquè pugueu entendre la veritat completa. Jn 16,13”. Va a complir-se la promesa del Senyor, pel Do del seu ESPERIT vivim en Crist, ens configurem amb ell, i ens convertim en els seus testimonis. La mentalitat dels Apòstols i la nostra, perquè som Església, necessita encara la purificació interior de l’ESPERIT, per viure en pacient i activa esperança davant la imprevisible tornada del Senyor.
El gran fruit de l’ESPERIT, és una gràcia transitiva, és a dir hereditària, convertir-nos en testimonis veraços, valents i creïbles del Crist: Nosaltres i l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen som testimonis de tot això. Hech 5,32. L’Ascensió del Senyor Lc 24,50 Jesús s’en va beneint i roman en la benedicció. Les seves mans queden esteses sobre aquest món. Les mans de Crist que beneeix són com un sostre que ens protegeix, ens cuida, ens mira amb amor i misericòrdia. Però són al mateix temps un gest d’obertura que estripa el món perquè el cel penetri en ell i arribi a ser en ell una presència.
I la seva benedicció és l’ESPERIT SANT que ens acompanya perquè no ens abandona: Estarà amb nosaltres tots els dies fins al final. (Mc 28,20). Per tant, podem pregar per la vinguda de Jesús? Podem dir amb sinceritat: Veniu, Senyor Jesús? Si, podem i hem defer-ho. Demanem anticipadament de seva presència renovadora del món. En moments de tribulació personal li implorem: VENIU, SENYOR JESÚS, acull la meva vida en la presència del teu poder bondadós i misericordiós. Demanem-li que es faci present amb eficàcia a la seva Església.
I els va dir:
Aneu per tot el món i proclameu la bona notícia a tota criatura. El qui cregui i es bategi, es salvarà, però el qui no cregui es condemnarà… (Mc 16,15)
és l’alegria cristiana; ens cal preguntar-nos si anunciem que Crist viu, ens acompanya i està present amb nosaltres? és la missió de l’Església i tu ets Església.
