Una lectura bíblica transversal ens permet construir la història de la salvació. Junt amb el Déu creador del cel i de la terra (Gn 1,1) hi ha l’Esperit, donant vida enmig del caos primigeni (Gn 1-2). Aquest Esperit és el que prepara la vinguda de Jesús al poble de Déu. L’Esperit actua en l’Encarnació de Jesús cobrint amb la seva ombra el si de Maria (Lc 1,35), i és justament en aquest punt, com deia Tertul·lià, que «quelcom del pla de Déu es manifesta a la humanitat». Amb la corona d’Advent, diumenge rere diumenge, hem anat fent créixer la llum de les nostres comunitats, amb la idea de desplaçar les tenebres en les quals vivim i anar-nos obrint i preparant per a la nova vinguda del Déu-amb-nosaltres, la Llum del món.
La història humana és decebedora pel que fa a la seva relació amb l’Esperit Sant, vivint d’esquena a la seva acció dins de la història de la salvació fins a la fi dels temps, ja que és Ell qui omple la creació, engendra saviesa, bondat, justícia, bellesa, suscita carismes, inspira cultures i religions, tot ho renova des de dins, fomentant la justícia i la pau (Is 11,1-9). L’Esperit és dinamisme i moviment, vida plena; sense Ell no hi ha aire ni vida. Déu queda lluny i Jesús es redueix a un personatge del passat, l’Església a una simple institució i la missió es converteix en propaganda. Per contra, amb l’Esperit veurem veritablement aquest nen de Betlem com el Jesús de la història, com el Fill autèntic de Déu, que executa la voluntat divina fins a la mort, naixent així el Crist de la nostra fe, el RESSUSCITAT PER L’ESPERIT, que dóna la vida a la COMUNITAT TRINITÀRIA, convertint la missió de l’Església en una Pentecosta.
Aviat celebrarem el gran misteri d’aquest Déu que es fa home, que porta la bona nova de la reconciliació, que demana tancar files al seu voltant, perquè el Regne de Déu sigui en el nostre món
