Escolta, mai no saps si diran les paraules justes que estaves esperant. Però en tot cas escoltant sempre s’aprèn, encara que sigui per saber el que no cal fer.
Obre, mai no saps si era la persona que sempre vas somniar. Perquè si no obres sempre et quedaràs amb el dubte.
Desperta i estigues atent, mai no saps si aquest dia canviarà la resta de la teva vida.
Parla encara que amb respecte, mai no saps si les teves paraules despertaran sentiments en persones insospitades.
Canvia, mai no saps si el nou camí et portarà noves alegries.
Analitza, mai no saps si la situació que et contrista està disfressada d’oportunitat.
Arrisca, mai no saps si els teus moviments audaços seran el començament d’una cadena d’èxits notables.
Camina, mai no saps si les teves petjades seran el camí que segueixin aquells que confien en tu.
Perdona, mai no saps si les ofenses són en realitat proves que t’ajuden a créixer.
Estimula, mai no saps si les teves accions generaran esdeveniments al teu favor.
Agraeix, mai no saps si el bé o el mal que et succeeix, és ni més ni menys que el senyal, que el Bon Déu t’està posant.
Si tots nosaltres, abans de prendre una decisió, d’emetre un judici, de fer una promesa, ens prenguéssim uns minuts per meditar sobre el que anem a fer, segurament les coses marxarien millor.
Perquè quan prometem alguna cosa, és necessari tenir la certesa de que ho podrem acomplir.
Quan opinem sobre alguna cosa, que la nostra opinió reflecteixi alguna cosa sobre la qual estiguem convençuts. Recordem que les nostres opinions, una mica, ens reflecteixen a nosaltres.
I quan prenguem una decisió, que sigui la més encertada possible i que mai no faci mal als altres.
és una assegurança de vida ésser una persona estable, amb caràcter propi, i amb patró de conducta definit, i en canvi és una pobra persona qui avui acaricia i demà copeja.
Crec que les relacions humanes serien molt més harmonioses si tots respectéssim la següent premisa: no actuar enfront dels altres com no ens agradaria que actuessin amb nosaltres mateixos.
Si abans d’expressar-nos, d’una o una altra forma davant els altres, ens poséssim en el lloc de l’altre i avaluéssim com ens sentiríem si fóssim els veritables receptors, amb tota seguretat no existirien els insults, les paraules feridores, els gestos despectius…
Malgrat això…
Les persones som irracionals, il·lògiques i egoistes. Estima-les, malgrat això.
Si fas el bé, la gent t’acusarà de tenir motius egoistes ocults. Fes el bé, malgrat això.
L’honestedat i la franquesa et fan vulnerable. Sigues honest i franc, malgrat això.
El bé que facis avui, serà oblidat demà. Fes el bé, malgrat això.
La gent més gran amb les idees més grans, pot ser derrocada per la gent més petita, amb les ments més petites. Pensa en gran, malgrat això.
La gent accepta als perdedors, però segueix només als guanyadors. Ajuda als perdedors, malgrat això.
Allò que t’ha portat anys a construir, por ser destruït de la nit al dia. Construeix, malgrat això.
Per què no posem en pràctica uns minuts de reflexió cada dia?…
No val la pena l’aventura de la fe encara que el camí no sigui fàcil…?
és que Crist amb la seva mort i resurecció no ens està convidant a això?
