Avui celebrem la solemnitat del misteri que és al centre de la nostra fe, del qual tot procedeix i al qual tot retorna. El misteri de la unitat de Déu i, alhora, de la seva subsistència en tres Persones iguals i distintes. Pare, Fill i Esperit Sant: la unitat en la comunió i la comunió en la unitat. Convé que els cristians, en aquest gran dia, siguem conscients que aquest misteri és present a les nostres vides: des del Baptisme –que rebem en el nom de la Santíssima Trinitat– fins la nostra participació en l’Eucaristia, que fem per a glòria del Pare, pel seu Fill Jesucrist, gràcies a l’Esperit Sant. I és el senyal pel qual ens reconeixem com a cristians: el senyal de la Creu en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
La missió del Fill, Jesucrist, consisteix en la revelació del Pare, del qual n’és la imatge perfecta, i en el do de l’Esperit, també revelat pel Fill. La lectura evangèlica proclamada avui ens ho mostra: El Fill ho rep tot del Pare en la perfecta unitat: «Tot allò que és del Pare és meu», i l’Esperit Sant rep el que Ell és del Pare i del Fill. Diu Jesús: «Per això he dit: rebrà d’allò que és meu i us ho farà conèixer». I en un altre passatge d’aquest mateix discurs: «Quan vindrà el Paràclit, que jo us enviaré des del Pare, l’Esperit de la veritat, que procedeix del Pare, Ell donarà testimoniatge de mi».
Aprenguem d’això la veritat gran i consoladora: lluny d’apartar-se i de fer-se distant i inaccessible, la Trinitat Santíssima ve a nosaltres, habita en nosaltres i ens transforma en interlocutors seus. I això per mitjà de l’Esperit, el qual ens guia així cap a la veritat completa. La incomparable “dignitat del cristià”, de la qual en parla diverses vegades sant Lleó el Gran, és aquesta: posseir el misteri de Déu en Ell mateix i, d’aleshores ençà, tenir ja, des d’aquesta terra, la pròpia “ciutadania” al cel, és a dir, al si de la Trinitat Santíssima.
La Santíssima Trinitat és un misteri en el qual no solament hem de creure, sinó al qual també hem d’estimar.
