Potser Déu vol que coneguem unes poques persones equivocades abans de conèixer a la correcta, i així sapiguem com estar agraïts per aquest regal.
Quan la porta de la felicitat es tanca, una altra s’obre, però moltes vegades mirem tant la porta tancada que no veiem la que ha estat oberta per a nosaltres.
El millor tipus d’amic és aquell amb qui et pots asseure al pati i gronxar-te amb ell, sense dir una paraula, i després anar-te sentint com si hagués estat la millor conversa que mai vas tenir.
és cert queno sabem el que tenim fins que ho perdem, però també és cert que no sabem què ens està faltant fins que arriba.
Donar-li a algú tot el teu amor no és garantía que t’estimarà de tornada! No esperis amor a canvi, només espera al fet que creixi en el seu cor, però si no ho fa, alegra’t que va créixer en el teu.
No et fixis en la pinta, et pot decebre. No et fixis en la riquesa, fins i tot això s’esvaeix. Fixa’t en algú que et faci somriure perquè es necessita només un somriure per fer que un dia fosc sembli clar. Troba al que fa somriure al teu cor.
Hi ha moments en la vida en què estranyes tant algú que tan sols vols prendre-ho dels seus somnis i abraçar-ho de debò! Somia el que tu vols somiar; camina on tu vulguis anar; sé el que tu vols ser, perquè potser només tens una oportunitat per fer totes les coses que vols fer.
Que tinguis suficient felicitat que et faci dolç, suficients proves que et facin fort, suficient esperança que et faci feliç. Posa’t sempre en les sabates de l’altre. Si sents que et dol probablement també li dol a l’altra persona.
La gent més feliç no necessàriament té el millor de tot; ells tan sols saben treure el millor de tot el que se’ls presenta en el camí.
La felicitat està amb aquells que ploren, aquells que estan dolguts, aquells que han buscat, i aquells que han intentat, perquè només ells poden apreciar la importància d’aquella gent que ha tocat les seves vides.
L’amor comença amb un somriure, creix amb un petó i acaba amb una llàgrima, però ressuscita amb el lliurament d’un mateix.
No pots anar bé en la vida fins que deixes anar els teus fracassos i les teves penes del cor i t’adones que això també formava part de la vida.
Quan vas néixer estaves plorant i tots al voltant teu somreien. Viu la teva vida amb sentit comú i fe, perquè quan moris, tu siguis el que estigui somrient, encara que tots al voltant teu estiguin plorant.
En definitiva, posa el teu cor en marxa, perquè si no, s’atrofiarà. I Déu no t’ho va regalar perquè s’arrugués, sinó perquè s’engrandís i es lliurés.
