És difícil ser fidel, honest i honrat. Així com és fácil aventurar-se a l’aire que més bufa.
És difícil valorar un amor fins que arriben les dificultats. Així com és fácil posar algú trist a causa de la meva indiferència.
És difícil dir jo t’estimo, amb totes les conseqüències. Així com és fàcil no dir res, o estimar per pur egoisme, però potser així ho perds per sempre.
És difícil agrair per l’avui. Així com és fàcil viure un dia més de calendari però sense cap sentit.
És difícil obrir els ulls i albirar el que de bo la vida et va donar. Així com és fàcil tancar els ulls i travessar el carrer sense veure als qui t’envolten.
És difícil convèncer-se que es pot ser feliç. Així com és fàcil trobar que sempre falta alguna cosa. Però viure buscant el fàcil és condemnar-se a la infelicitat.
És difícil fer a algú somriure. Així com és fàcil fer-lo plorar.
És difícil col·locar-se en el lloc d’algú. I molt fàcil mirar-se el propi melic.
Si et vas equivocar, demana disculpes… és difícil demanar perdó? Però, qui va dir que és fàcil ser perdonat?
Si algú es va equivocar amb tu, perdona’l… és difícil perdonar? Però, qui diu que és fàcil penedir-se?
Si tu sents alguna cosa, digues-la… és difícil obrir-se? Però, qui va dir que és fàcil trobar a algú que vulgui escoltar?
Si algú et reclama, escolta’l… és difícil escoltar certes coses? Però, qui va dir que és fàcil sentir-te a tu?
Si algú t’estima, estima’l… i si no t’estima, estima’l també. Que és difícil lliurar-se sense condicions? Però qui va dir que és fàcil ser cristià? No tot és fàcil a la vida… Però, amb certesa, res no és impossible… si de debò segueixes l’Evangeli.
Precisem creure, tenir fe. I lluitar perquè els somnis deixin de ser somnis. Per a que també tornem tots aquests Somnis, Realitat! I amb Crist et ben asseguro que és possible.
No malgastis l’aroma de felicitat que desprèn l’Evangeli. Encara que no oblidis que el que val la pena costa treball.
A Crist li va costar la vida, previ pas pel via crucis. I tu vols ser més que el Mestre? Vinga, no t’enganyis!
