Quan anomenem Jesucrist “el Bon Pastor”, no fem servir només una imatge bonica o tradicional, sinó que expressem una veritat profunda sobre la seva manera d’estimar-nos i d’acompanyar-nos. El Bon Pastor és aquell que coneix les seves ovelles una per una, que les crida pel seu nom i que no les abandona mai, especialment en els moments de dificultat. Aquesta imatge ens parla, abans que res, d’una relació personal. Jesucrist no ens veu com una multitud anònima, sinó com a persones úniques, amb la nostra història, les nostres ferides i les nostres esperances. Això vol dir que podem confiar en Ell, sabent que ens entén i que ens guia amb tendresa. Però aquesta és també una imatge que ens interpel·la. Si Ell és el nostre Pastor, nosaltres som cridats a escoltar la seva veu enmig de tantes veus que sovint ens desorienten. En la vida quotidiana, això vol dir haver de buscar espais de silenci, de pregària i d’escolta de la Paraula per discernir quin és el camí que ens porta a la vida plena.
El Bon Pastor no només guia, sinó que dona la vida per les seves ovelles. Aquesta entrega total és el model del nostre amor. Seguir Jesucrist implica aprendre a estimar així: amb generositat, amb paciència, amb capacitat de perdó. En un món marcat per la pressa i l’individualisme, aquest estil de vida és un testimoniatge valuós i necessari.
Finalment, ser del ramat del Bon Pastor també ens convida a cuidar els altres. Tots, en algun moment, podem ser pastors els uns per als altres: acompanyant, consolant i ajudant a qui ho necessita. Que aquesta imatge de Jesucrist, el nostre Bon Pastor, ens inspiri a viure amb confiança, esperança i amor cada dia.
