La festa del Baptisme del Senyor ens situa a la riba del Jordà, contemplant un gest aparentment sorprenent: Jesús, el Fill estimat del Pare, entra a les aigües com un més entre els pecadors. Ell, que no té pecat, accepta ser batejat per Joan. No ho fa per necessitat pròpia, sinó per solidaritat amb la humanitat i per donar a les aigües un sentit nou. En aquell moment, el cel s’obre, l’Esperit baixa com un colom i la veu del Pare proclama: «Aquest és el meu Fill estimat, en qui m’he complagut» (Mt 3,17).
El Baptisme de Crist no és només un episodi de la seva vida; és una revelació del que serà també el nostre baptisme. Jesús no només entra a l’aigua: santifica l’aigua. A partir d’aquell instant, les aigües ja no són només signe de purificació, sinó font de vida nova. Com diu sant Gregori de Nissa: «Crist és batejat, no per ser purificat, sinó per purificar les aigües i preparar el renaixement del món».
Quan nosaltres som batejats, no repetim simplement un ritu antic. Som introduïts en el mateix misteri de Crist: la seva mort i la seva resurrecció. Sant Pau ho expressa amb força: «Pel baptisme hem estat sepultats amb Ell en la mort, perquè, així com Crist ressuscità d’entre els morts, també nosaltres visquem una vida nova» (Rm 6,4).
El baptisme ens fa fills en el Fill, membres del seu Cos, l’Església, i temples de l’Esperit Sant. Sant Agustí ho resumeix amb una imatge preciosa i exigent: «Reconeixeu, cristians, la vostra dignitat: heu estat fets partícips de la naturalesa divina». Aquesta dignitat no és un títol honorífic, sinó una crida. El nostre baptisme ens envia a viure com a fills de Déu enmig del món, a deixar que la gràcia rebuda transformi la nostra manera de pensar, d’estimar i de servir.
Contemplar el Baptisme de Crist és, doncs, tornar a l’origen de la nostra fe i renovar el compromís de viure allò que un dia se’ns va regalar gratuïtament: una vida nova en Crist.
