Quan sentim la paraula “conversió” acostumem a pensar en grans transformacions, en històries impactants de persones que deixen enrere una vida de pecat per abraçar la fe. Tanmateix, la conversió és quelcom molt més profund i alhora quotidià: és un canvi de mentalitat, una renovació interior que ens atansa més a Déu i a la seva voluntat.
A l’Evangeli, Jesús inicia la seva predicació amb una invitació clara: «Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli» (Mc 1,15). La paraula grega que hom tradueix com a “convertir-se” és metanoia, que significa precisament “canvi de ment” o “transformació del pensament”. Això ens ajuda a comprendre que la conversió no és solament un acte puntual, sinó un procés continuat de renovació del cor i de la manera com veiem la realitat. Sant Pau ho expressa de manera contundent: «No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte» (Rom 12,2). Això significa que la conversió implica desaprendre uns determinats hàbits, prejudicis i maneres de pensar que ens allunyen de la veritat de l’Evangeli, per obrir-nos a la novetat de l’amor de Déu.
Un cristià en constant conversió és aquell que es deixa modelar per l’Esperit Sant, que examina les seves actituds a la llum de la Paraula de Déu i que està disposat a canviar quan descobreix quelcom a la seva vida que no està en sintonia amb l’Evangeli. És també algú que aprèn a mirar els altres amb els ulls del Crist, abandonant judicis durs i acollint amb misericòrdia els qui l’envolten.
La Quaresma és un temps privilegiat per emprendre aquest camí de conversió, però en realitat, la crida a canviar la nostra mentalitat segons el cor de Déu és permanent. Que el Senyor ens concedeixi la gràcia de viure en constant renovació, perquè la nostra fe esdevingui cada dia més autèntica i transformadora.
