Aquesta afirmació de sant Ireneu de Lió ens convida a contemplar un profund misteri: Déu es glorifica en la vida de l’ésser humà, especialment quan aquesta vida floreix en plenitud, en amor i santedat. La glòria de Déu no és quelcom llunyà, reservat al cel, sinó que es fa present en cada gest de bondat, en cada acte de fe, en cada vida transformada per la gràcia.
Déu no s’alegra de la mort ni del sofriment de l’home, sinó que desitja que visquem plenament, que experimentem la bellesa de l’existència, l’alegria de l’amor fratern i la pau que neix de la comunió amb Ell. Així, la nostra vida cristiana és una crida constant a deixar-nos il·luminar per aquesta glòria, no com un pes, sinó com una força interior que ens transforma. Quan estimem sense mesura, quan perdonem cordialment, quan ajudem qui pateix, reflectim la llum divina. Fins i tot en les nostres fragilitats, si les vivim plens de confiança i esperança, es manifesta la glòria de Déu, perquè la seva força es realitza en la nostra feblesa.
Tinguem-ho present en la nostra vida quotidiana: la glòria de Déu no és quelcom abstracte, sinó la vida que batega en nosaltres, en cada somriure compartit, en cada mà estesa, en cada cor que estima. I l’home vivent, en la seva plenitud, és aquell que viu en Crist, perquè, com deia també sant Ireneu: «La vida de l’home és la visió de la glòria de Déu». Que la nostra existència reflecteixi aquesta glòria que Déu ha volgut sembrar en els nostres cors.
