Com a colofó de les festes de Nadal celebrem el Baptisme del Senyor, un moment d’Epifania, ja que manifesta Jesús a l’inici de la seva missió davant el poble d’Israel. És un esdeveniment que ens convida a reflexionar sobre el significat del nostre propi baptisme i el seu impacte en les nostres vides.
El Baptisme de Jesús al riu Jordà no va ser un acte de necessitat, sinó d’amor i humilitat. Tot i ser el Fill de Déu, va voler identificar-se amb nosaltres, pecadors, submergint-se en les aigües com a preludi de la seva missió de redempció: la immersió en l’aigua anunciava la mort i sepultura del Senyor i la seva sortida prefigurava la seva resurrecció. Al riu Jordà, el cel es va obrir, l’Esperit Sant va descendir en forma corporal, com un colom, i la veu del Pare va proclamar: «Tu ets el meu Fill estimat, en tu em complac» (Lc 3,22). En el nostre propi baptisme, encara que potser no ho recordem per haver estat batejats de petits, també se’ns va obrir el cel. En aquell moment, Déu ens va adoptar com a fills seus, va rentar el pecat original i ens va omplir de l’Esperit Sant. Des d’aleshores, som temples vius de Déu, cridats a viure com a deixebles de Jesucrist.
Tanmateix, el baptisme no és un punt d’arribada, sinó de partida. És l’inici d’una vida nova en Crist, un camí que requereix una resposta diària per part nostra. Cada dia hem de renovar el nostre “sí” al Senyor, créixer en la fe i donar testimoni del seu amor amb les nostres paraules i obres. El Baptisme del Senyor ens recorda que som estimats profundament per Déu. No importen les nostres caigudes o debilitats: Déu ens crida pel nostre nom i ens convida a caminar al seu costat. En mirar Jesús al Jordà, renovem avui el nostre compromís baptismal i demanem la gràcia de viure com a veritables fills i filles de Déu, anunciant el seu amor i la seva misericòrdia al món.
