Hem vist com en el món hospitalari se’ns presenta una realitat d’experiències molt plural, sustentada amb un relat molt similar de persones que han transitat temporalment el límit de la vida humana tal com la coneixem cap a una altra dimensió. La CIÈNCIA, fidel al seu camí de recerca i investigació, ha volgut determinar una teoria verificada i contrastada que la porta a admetre, com diu el nostre metge del relat, que hi ha vida després de la vida, òbviament transformada de la matèria corporal de naturalesa temporal a l’energia que resideix en aquest petit ÀTOM D’ENERGIA de naturalesa infinita que ens habita en un context, com deia, d’espai i temps diferents i desconeguts, al qual anomena SUPRACONSCIÈNCIA.
L’objectiu científic, sempre experiencial i raonat, rebutja el fideisme de la fe per la fe. Avui dia, la fe ha madurat i ha de ser il·luminada per la raó, i és aleshores quan aquests dos camins, que durant segles han tingut les seves diferències, ara van en una mateixa direcció. Que hi ha vida després de la vida és una cosa coneguda pel cristià, com una veritat de fe que arrenca des de l’antiguitat. El mateix sant Pau, a 1 Corintis 15,51-58, ens revela aquest meravellós secret que, resumidament, ve a dir: que en un instant tots serem transformats i això succeirà al final dels temps, i els morts seran ressuscitats en un cos no mortal que es revestirà d’immortalitat.
Desitjaria que la lectura d’aquesta presentació, escrita al llarg de tres diumenges, pogués despertar l’interès i la curiositat de tantes persones que avui dia viuen indiferents al tema de la transcendència, renunciant a aquella part de la nostra realitat humana que ens diu que hem estat creats a imatge i semblança de Déu, és a dir, IMMORTALS.
