L’escena de Jesús caminant sobre les aigües del llac de Genesaret és una metàfora potent per a la realitat de l’Església en el context actual. Els apòstols lluiten contra vents i onades, reflectint les dificultats que l’Església afronta avui. No podem idealitzar el passat ni viure de records nostàlgics; cada època té els seus reptes i el nostre temps no és una excepció. Hem de ser agraïts pel llegat que hem rebut i, amb esperit positiu, hem de fer present el Regne de Déu en un món cada cop més secularitzat.
La societat actual s’enfronta a un profund materialisme on els valors tradicionals han quedat eclipsats pel diner, el plaer i l’eficàcia. Això es tradueix en una disminució dels rituals religiosos, com els matrimonis sacramentals i els bateigs, i en un augment de les defuncions sense cerimònia cristiana. Així, Catalunya, incloent Rubí, es presenta com un territori de missió on cal replantejar la nostra acció evangelitzadora. No podem restar passius esperant que les persones tornin a l’Església; hem de sortir al seu encontre, adoptant un rol actiu tant de pastors com de pescadors.
Per a dur a terme aquesta missió la pregària és fonamental, ja que ens connecta amb la voluntat de Déu. Així mateix, és essencial cuidar les relacions familiars i comunitàries, i aprofitar les eines actuals com Internet i les xarxes socials per a la nostra missió. Finalment, cal estar disposats a aportar temps, energia i recursos a l’acció evangelitzadora, en lloc de quedar-nos a casa lamentant les dificultats que ens presenta el món. L’evangelització és un compromís constant que no pot aturar-se i que demana la nostra fidelitat.
